Salms - 2

Per què s’avaloten les nacions?

    1 Per què s’avaloten les nacions, i els pobles es conjuren en va?
    2      Els reis de la terra prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i contra el seu Ungit:

    3      «Trenquem els seus lligams!
Traguem-nos el seu jou!»
4

         Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla.

    5      Aleshores els parla indignat,
amb el seu enuig els desconcerta:

    6      «Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»
7

         Ara proclamo el decret del Senyor.
Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill;
avui jo t’he engendrat.
8

         »Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.

    9      Els destrossaràs amb una vara de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»
10

         Per tant, reis, tingueu seny;
apreneu, governants de la terra.

    11      Serviu el Senyor, venereu-lo,
veniu tremolosos a fer-li homenatge,

    12      no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament
si de sobte s’inflamava el seu enuig.
Feliços els qui en ell es refugien.