Salms - 17

(16)

Escolta, Senyor, una causa justa

    1 Pregària. Del recull de David. Escolta, Senyor, una causa justa, acull el meu plany. Estigues atent a la meva pregària: surt de llavis que no enganyen.
    2      Sentencia tu mateix la meva causa:
els teus ulls veuran qui té raó.
3

         Has vingut de nit a escorcollar el meu cor,
m’has provat al foc i no m’has trobat fals.
La llengua no se me’n va com a tants d’altres,

    4      he observat les teves paraules,
m’aparto dels camins del violent.

    5      Els meus passos segueixen les teves rutes,
els meus peus s’hi mantenen segurs.
6

         T’invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta les meves paraules.

    7      Fes que esclati la teva misericòrdia,
tu que salves dels adversaris
els qui es confien a les teves mans.

    8      Guarda’m com la nineta dels ulls,
empara’m a l’ombra de les teves ales,

    9      on no m’abasti l’injust que m’assalta,
els enemics mortals que m’envolten.
10

         Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.

    11      Se m’acosten, ja m’encerclen,
em miren fixament per tombar-me per terra,

    12      com lleons delerosos per la presa,
com lleons emboscats en els matolls.
13

         Alça’t, Senyor! Planta’ls cara i doblega’ls!
Que la teva espasa salvi de l’injust la meva vida.

    14      Que la teva mà, Senyor, em salvi dels mortals,
dels qui encara viuen en el món.
Que s’embafin del destí que els reserves,
que els seus fills en quedin saciats
i en deixin als seus néts les engrunes.
15

         Jo et veuré, perquè la meva causa és justa.
Quan em desvetlli, et contemplaré fins a saciar-me’n.