Salms - 18

(17)

T’estimo, Senyor, força meva

    1 Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l’hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir: 2

         T’estimo, Senyor, força meva;

    3      Senyor, ets roca i muralla que m’allibera.
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i baluard, força que em salva!

    4      Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
5

         M’envoltaven els llaços de la mort,
sentia l’esglai dels torrents de Belial;

    6      m’estrenyia la mort amb els seus llaços,
tenia davant meu els seus paranys.

    7      En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor,
vaig cridar socors al meu Déu.
Des del seu palau, va escoltar el meu clam,
el meu crit li arribà al cor.
8

         Llavors la terra s’estremí i tremolà,
cruixiren els fonaments de les muntanyes,
trontollaren quan ell es va indignar.

    9      El seu respir treia glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases ardents.

    10      Decantà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada.
11

         Endut sobre les ales dels vents,
volava amb un querubí per carrossa.

    12      L’envoltava un pavelló de fosca,
aigua tenebrosa i espessa nuvolada;

    13      els núvols, davant el seu esclat,
es tornaven brases roents i calamarsa.
14

         El Senyor, dalt al cel, féu esclatar la tronada,
l’Altíssim féu retrunyir la seva veu,
envià calamarsa i brases roents;

    15      dispersà els enemics disparant les seves fletxes,
se’n desféu llançant arreu els seus llamps.

    16      Llavors va aparèixer el fons del mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
quan ressonà el reny del Senyor,
el bufec terrible del seu respir.
17

         Des de dalt allargà la mà i m’agafà,
i em tragué fora de les aigües abismals;

    18      em salvà d’enemics poderosos,
d’adversaris més forts que no pas jo.

    19      Un mal dia es plantaren davant meu,
però el Senyor vingué a sostenir-me;

    20      em féu sortir a camp obert,
em salvà perquè m’estimava.
21

         El Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè tinc pures les mans,

    22      perquè he guardat els seus camins,
mai no m’he allunyat del meu Déu.

    23      Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no em desvio dels seus decrets;

    24      em porto amb ell honradament
i em guardo net de tota culpa.

    25      Així el Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè, als seus ulls, les meves mans són pures.
26

         Senyor, ets fidel amb qui és fidel;
honrat, amb l’home honrat;

    27      ets sincer amb el sincer,
però, amb el dolent, ets sagaç.

    28      Salves el poble humil
i fas abaixar els ulls als superbs.
29

         Tu, Senyor, ets llum de la meva llàntia,
claror en les meves nits, Déu meu.

    30      Fiant-me de tu, escometo els adversaris,
fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.
31

         Els camins de Déu són justos,
la paraula del Senyor és de bona llei;
és escut de tothom qui s’hi empara.

    32      Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu?

    33      És ell qui m’ha armat de valentia
i m’ha mostrat el camí just.
34

         Em dóna peus lleugers com els dels cérvols
i em manté invencible dalt dels cims.

    35      M’ensinistra les mans a combatre,
i els braços, a tensar la ballesta.
36

         Em salves amb el teu escut,
em sosté la teva dreta,
em fa gran el teu favor.

    37      Eixamples els camins sota els meus peus,
i els meus passos no flaquegen.

    38      Persegueixo els enemics fins que els atrapo,
no torno sense haver-los abatut;

    39      els fereixo i no poden alçar-se,
cauen sota els meus peus.
40

         M’has cenyit de valentia per al combat,
doblegues sota meu els adversaris,

    41      fas fugir del meu davant els enemics,
i jo anorreo els qui em detesten.

    42      Criden auxili, i ningú no els salva;
clamen al Senyor, i no els respon;

    43      els desfaig com la pols al bat del vent,
els trepitjo com el fang dels carrers.
44

         M’alliberes dels avalots del poble
i em fas sobirà d’altres nacions;
un poble que no coneixia es posa al meu servei.

    45      Els estrangers, així que em senten,
se’m sotmeten i m’obeeixen;

    46      desesmats i engrillonats,
s’acosten fent tentines.
47

         Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal,
sigui enaltit el Déu que em salva!

    48      Déu em concedeix de fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern.

    49      Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics,
em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi;
em salves dels homes violents.
50

         Per això et lloaré entre les nacions,
cantaré al teu nom, Senyor:

    51      «Ell dóna grans victòries al seu rei,
es mostra fidel al seu Ungit,
a David i al seu llinatge per sempre.»