Salms - 19

(18)

El cel parla de la glòria de Déu

    1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2

         El cel parla de la glòria de Déu,
l’estelada anuncia el que han fet les seves mans.

    3      Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula,
l’una a l’altra se la revelen les nits.

    4      Silenciosament, sense dir res,
sense que ningú els senti la veu,

    5      el seu anunci s’escampa a tota la terra,
arriba el seu llenguatge fins als límits del món.

En el cel hi ha posat un pavelló per al sol,

    6      i el sol en surt com un espòs de la cambra,
radiant com un atleta que es llança a la cursa.

    7      Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre:
res no s’escapa de la seva escalfor.
8

         És perfecta la llei del Senyor,
l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna saviesa als senzills.

    9      Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
10

         Venerar el Senyor és cosa santa,
dura per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

    11      Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
12

         El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d’observar-los.

    13      Però qui s’adona d’una falta involuntària?
Purifica’m del que em passa inadvertit.
14

         Preserva’m de l’orgull,
que no s’apoderi del teu servent.
Així seré irreprensible,
i net d’una gran culpa.

    15      Que et complaguin les paraules dels meus llavis
i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!