Salms - 22

(21)

Déu meu, per què m’has abandonat?

    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David. 2

         Déu meu, Déu meu,
per què m’has abandonat?
Estàs lluny de salvar-me,
no t’arriba el meu clam.

    3      Déu meu, crido de dia i no respons;
crido de nit i no trobo repòs.
4

         I això que tu ets el Sant
i tens per tron les lloances d’Israel!

    5      En tu confiaven els nostres pares,
hi confiaven i els vas alliberar;

    6      a tu clamaven i eren salvats,
en tu confiaven i no foren confosos.
7

         Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, menyspreat del poble.

    8      Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes, prenen aires de mofa:

    9      «Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l’alliberi, si tant se l’estima!»
10

         Ets tu qui em tragueres del si de la mare
i em confiares als seus pits;

    11      acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
des del si de la mare ets el meu Déu.

    12      No t’allunyis, que el perill és a prop
i no tinc qui m’ajudi.
13

         M’envolta un ramat de braus,
m’acorralen vedells de Basan;

    14      uns lleons que destrossen i rugeixen
obren la boca contra mi.
15

         Tot jo m’escolo com l’aigua,
se’m deslloriguen tots els ossos.
El cor, com si fos cera,
se’m fon a dins de les entranyes.

    16      La meva gola està resseca com terrissa,
la llengua se m’encasta al paladar.
M’ajeus a la pols de la mort.
17

         M’envolta una munió de gossos,
m’encercla un estol de malfactors;
m’han foradat les mans i els peus,

    18      puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets;

    19      es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
20

         Però tu, Senyor, no t’allunyis;
força meva, vine de pressa a ajudar-me.

    21      Allibera la meva vida de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos;

    22      salva’m de la gola del lleó,
guarda’m de les banyes del brau.

Senyor, m’has escoltat!

    23      Anunciaré el teu nom als meus germans,
enmig de l’assemblea et lloaré.
24

         «Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel!

    25      Perquè no ha rebutjat ni menyspreat
el qui és pobre i desvalgut;
no li ha amagat la seva mirada,
i quan cridava auxili l’ha escoltat.»
26

         En tu s’inspirarà el meu cant
davant de tota l’assemblea;
davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.

    27      Els humils en menjaran fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui el cerquen.
I diran: «Que visqueu per molts anys!»
28

         Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra,
es prosternaran davant d’ell
totes les famílies dels pobles.

    29      Perquè la reialesa és del Senyor:
ell és el sobirà de les nacions.

    30      Els qui són a la terra l’adoren,
s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols.
Per a ell viurà la meva ànima.
31

         Una descendència servirà el Senyor;
parlaran d’ell a aquesta generació.

    32      Vindran a anunciar la seva bondat
al poble que ha de néixer.
I diran: «El Senyor ha fet tot això!»