Salms - 32

(31)

Feliç el qui ha estat absolt de la falta

    1 Del recull de David. Cant. Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist que un vel cobria el seu pecat.
    2      Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa
i que dintre seu ja no manté l’engany.
3

         Mentre jo callava la culpa,
se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia.

    4      Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu,
s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu. Pausa
5

         Però ara reconec el meu pecat,
no t’encobreixo més la meva culpa.
He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.»
I tu m’has perdonat la culpa comesa. Pausa
6

         Per això et supliquen els fidels
a l’hora propícia;
per més que creixin les aigües,
a ells ni els tocaran.

    7      En tu he trobat el meu recer,
em guardes del perill.
Fes que ells celebrin al meu voltant
que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa
8

         Em dius: «Jo mateix t’instruiré,
t’ensenyaré el camí que has de seguir;
t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.

    9      No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res
i han d’anar governats amb brides i regnes;
altrament, no t’hi podries acostar.»
10

         Els injustos sofriran moltes penes,
però l’amor del Senyor
envolta els qui confien en ell.

    11      Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo.