Salms - 35

(34)

Acusa, Senyor, els qui m’acusen

    1 Del recull de David. Acusa, Senyor, els qui m’acusen, combat contra els qui em combaten;
    2      pren l’escut i el broquer,
aixeca’t, vine a ajudar-me.

    3      Branda la llança,
barra el pas als qui em persegueixen.
Senyor, digues al meu cor:
«Jo sóc el qui et salva.»
4

         Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen prendre’m la vida.
Que se’n tornin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.

    5      Que siguin com la palla a mercè del vent
i que els encalci l’àngel del Senyor.

    6      Que trobin fosc i relliscós el camí
i que l’àngel del Senyor els persegueixi.
7

         No tenien motiu per a posar-me paranys,
no tenien motiu per a cavar-me una fossa.

    8      Que es trobin tot d’una en el desastre,
que els atrapin els paranys que em posaven
i caiguin dins els clots que han obert.
9

         I jo celebraré el Senyor,
m’alegraré perquè ell em salva.

    10      Proclamaré amb totes les forces:
«Qui és com tu, Senyor?
Defenses el pobre contra el poderós,
el pobre desvalgut contra aquell qui l’espolia.»
11

         Es presenten testimonis maliciosos,
m’interroguen sobre coses que ignoro;

    12      em tornen mal per bé,
tothom m’abandona.
13

         Quan ells estaven malalts,
jo em vestia de sac en senyal de dol,
m’afligia i dejunava,
no deixava de pregar;

    14      arreu anava trist i abatut,
com si es tractés d’un germà o d’un amic,
com si plorés la pròpia mare.
15

         Però ells, quan m’han vist caure,
se n’han alegrat, s’han reunit contra mi,
m’han fet mal d’amagat,
no paren de destrossar-me;

    16      es mofen de mi, em cobreixen de sarcasmes,
estrenyen les dents contra meu.
17

         Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho?
Defensa la meva vida de la seva violència,
defensa dels lleons l’únic bé que posseeixo.

    18      Et donaré gràcies enmig de l’assemblea,
davant de tot el poble et lloaré.
19

         Que no puguin alegrar-se
els qui em volen mal sense motiu;
que no es facin l’ullet entre ells
els qui m’odien perquè sí.
20

         Ells no parlen de pau:
rumien com enganyar la gent senzilla del país;

    21      i s’omplen la boca dient satisfets:
«Els nostres ulls han vist el que volien.»
22

         Ho has vist, Senyor, no callis,
no t’allunyis de mi, Senyor.

    23      Desperta’t, desvetlla’t,
fes-me justícia.
Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!
24

         Fes-me justícia, dicta sentència:
Senyor, Déu meu, que no es riguin de mi!

    25      Que no puguin pensar en el seu cor:
«Això és el que anhelàvem.»
Que no puguin dir-se: «L’hem engolit.»

    26      Que quedin defraudats i avergonyits
els qui s’alegraven de la meva desgràcia.
Que siguin coberts de vergonya i confusió
els qui s’enorgullien contra mi.
27

         Que s’alegrin i exultin
els qui volien el meu triomf,
i diguin sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»

    28      Anunciaré la teva justícia,
tot el dia et lloaré.