Salms - 44

(43)

Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit

    1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Cant. 2

         Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit,
els nostres pares ens han contat la teva gesta,
acomplerta en els seus dies,
obra de la teva mà en temps antics.
3

         Amb la teva mà, per implantar-los, desposseïres els nadius,
expulsares pobles per fer-los lloc.

    4      No fou amb l’espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç qui els donà la victòria;
van ser la teva dreta i el teu braç,
i la llum de la teva mirada,
perquè tu els estimaves.
5

         Eres tu, rei meu i Déu meu,
qui decretava les victòries de Jacob.

    6      Amb tu envestíem els adversaris,
en el teu nom trepitjàvem els agressors.
7

         Jo no confiava en el meu arc,
la meva espasa no em donava la victòria:

    8      tu mateix ens vas salvar dels adversaris
i vas cobrir de confusió els qui ens detesten.

    9      Lloàvem Déu tot el dia,
celebrarem per sempre el teu nom. Pausa
10

         Però ara ens rebutges i humilies,
ja no surts amb els nostres exèrcits;

    11      ens fas retrocedir davant l’adversari,
els qui ens detesten es carreguen de botí.

    12      Ens has fet com anyells que han de matar,
ens has dispersat enmig de les nacions.

    13      Has venut per no res el teu poble,
ni tan sols n’has discutit el preu.

    14      Has fet de nosaltres l’escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.

    15      La nostra dissort és proverbial entre les nacions,
els pobles branden el cap amb aires de mofa.
16

         Tot el dia estic humiliat,
i abaixo els ulls, avergonyit,

    17      sentint com m’ultratgen uns blasfems,
veient uns enemics que es revengen.
18

         Com és que ens passa tot això si no t’hem oblidat
ni hem traït la teva aliança?

    19      El nostre cor no s’ha fet enrere
ni els nostres passos s’han desviat dels teus camins.

    20      Però tu ens esclafes en un cau de xacals,
ens cobreixes amb un mantell de tenebra.
21

         Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu
i estès les mans per invocar-ne un altre,

    22      ¿és que Déu no se n’hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?

    23      És per tu que anem morint tot el dia
i ens tenen com anyells duts a matar.
24

         Desperta’t, Senyor! Per què dorms?
Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre.

    25      Per què ens amagues la mirada
i oblides el dolor que ens oprimeix?
26

         La nostra gola s’enfonsa a la pols,
el nostre ventre no s’alça de terra.

    27      Aixeca’t, vine a ajudar-nos!
Allibera’ns per l’amor que ens tens!