Èxode - 14

El faraó persegueix els israelites

    1 El Senyor va parlar a Moisès. Li va dir:
    2 —Ordena als israelites que tornin enrere i acampin enfront de Piahirot, entre Migdol i el mar, davant de Baal-Sefon. Acampeu vora el mar. 3 El faraó pensarà que els israelites van perduts pel país i que el desert els ha barrat el pas. 4 Jo enduriré el cor del faraó, i sortirà a perseguir-los. Llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, i els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
Els israelites ho van fer així.

    5 El rei d’Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren:
—Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!

    6 El rei d’Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s’endugué el seu exèrcit: 7 sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d’Egipte, cada un amb els seus oficials. 8 El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d’Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor. 9 Els egipcis, amb tots els cavalls i els carros del faraó, amb els seus guerrers, i tot el seu exèrcit, els van perseguir i els aconseguiren a Piahirot, davant de Baal-Sefon, on havien acampat vora el mar.
    10 El faraó s’havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien.
Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor,
11 i deien a Moisès:
—¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d’Egipte?
12 Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert.
    13 Moisès va respondre al poble:
—No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més.
14 El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.

El pas del Mar Roig


    15 El Senyor va dir a Moisès:
—Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa.
16 I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar. 17 Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers. 18 I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
    19 L’àngel de Déu, que caminava davant la formació d’Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s’hi va posar la columna de núvol que els anava al davant, 20 i es va situar entre la formació d’Egipte i la d’Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava la nit. En tota la nit les dues formacions no es van acostar l’una a l’altra.
    21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, 22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. 23 Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d’ells al mig del mar, amb tots els cavalls del faraó, els seus carros i els seus guerrers.
    24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: 25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d’avançar.
Els egipcis van exclamar:
—Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d’ells contra Egipte!

    26 El Senyor digué a Moisès:
—Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.

    27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se’l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. 28 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l’exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. 29 En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
    30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. 31 Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seva mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.