Salms - 92

(91)

És bo de lloar el Senyor

    1 Salm, càntic. Per a la diada del dissabte. 2

         És bo de lloar el Senyor,
de cantar al teu nom, oh Altíssim,

    3      de proclamar al matí el teu amor,
i de nit la teva fidelitat,

    4      amb l’arpa de deu cordes i la lira,
als acords d’interludis de cítara.
5

         Senyor, quin goig que em donen les teves gestes!
Aclamo l’obra de les teves mans.
6

         Que en són, de grans, Senyor, les teves obres,
els teus designis, que en són, de profunds!

    7      Els ignorants els desconeixen,
els insensats no arriben a comprendre’ls.

    8      Ni que els injustos creixin com l’herba,
ni que arribin a florir els amics de males arts,
acabaran que no se’n parlarà mai més.

    9      Però tu, Senyor, ets excels per sempre! 10

         Els teus enemics, Senyor,
els teus enemics desapareixeran,
seran dispersats els amics de males arts.
11

         A mi, com als búfals, m’alces el front,
i em perfumes amb oli novell.

    12      Puc mirar de fit a fit els meus contraris;
als malvats que s’aixequen contra mi,
els sento parlar sense por.
13

         Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;

    14      plantats a la casa del Senyor,
creixeran als atris del nostre Déu.
15

         Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d’ufana i de vigor,

    16      per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca,
i que en ell no hi ha injustícia.