Salms - 119

(118)

Feliços els homes de conducta irreprensible

    1 Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la Llei del Senyor.
    2      Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,

    3      no cometen mai cap mal,
segueixen els seus camins.
4

         Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.

    5      Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els teus decrets;

    6      mai no quedaré confós
si faig cas dels teus manaments.
7

         El meu cor et lloarà amb sinceritat
quan aprendrà que són justes les teves decisions.

    8      Vull guardar els teus decrets;
no m’abandonis, no em deixis sol.
9

         Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d’acord amb la teva paraula.

    10      T’he cercat amb tot el cor:
no deixis que m’aparti dels teus manaments.
11

         Guardo al fons del cor el que has promès,
per no pecar en contra teu.

    12      Sigues beneït, Senyor!
Fes que aprengui els teus decrets.
13

         Els meus llavis compten d’una a una
totes les teves decisions.

    14      Sóc més feliç guardant el teu pacte
que fruint de grans riqueses.
15

         Vull meditar els teus preceptes
i fer cas dels teus camins.

    16      Els teus decrets són la meva delícia,
no oblidaré la teva paraula.
17

         Sigues bo amb el teu servent i viuré,
que vull guardar la teva paraula.

    18      Obre’m els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.
19

         Sóc un foraster en aquesta terra;
no m’amaguis els teus manaments.

    20      La meva ànima es consumeix en el desig
de saber a cada moment els teus designis.
21

         Tu amenaces aquests maleïts superbs
que es desvien dels teus manaments.

    22      Allunya de mi les burles i els menyspreus,
perquè jo guardo el teu pacte.
23

         Ni que els governants deliberin contra mi,
el teu servent meditarà els teus decrets.

    24      El teu pacte és la meva delícia,
ell em fa de conseller.
25

         Estic prostrat a la pols;
dóna’m la vida, com havies promès.

    26      T’he exposat els meus camins i m’has respost;
fes que aprengui els teus decrets.
27

         Fes-me entendre el camí dels preceptes
i meditaré les teves meravelles.

    28      La meva ànima es consumeix de pena;
redreça’m, tal com vas prometre.
29

         Aparta’m del camí enganyós
i fes-me el do de la teva Llei.

    30      He escollit el camí veritable,
he acollit les teves decisions.
31

         Estic enamorat del teu pacte;
Senyor, fes que no quedi confós.

    32      Correré pel camí dels manaments,
perquè m’has eixamplat el cor.
33

         Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.

    34      Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.
35

         Guia’m per la senda dels manaments,
que jo me l’estimo de debò.

    36      Inclina el meu cor al teu pacte,
fes que no em deixi subornar.
37

         Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarà la vida.

    38      Compleix amb mi la teva promesa,
i el teu servent et serà fidel.
39

         Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les teves decisions.

    40      Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dóna’m la vida.
41

         Que m’arribi el teu amor, Senyor;
salva’m, com havies promès.

    42      Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»
43

         No em treguis dels llavis la paraula veritable:
confio en el teu judici.

    44      Vull guardar sempre la teva Llei,
per segles i més segles.
45

         Caminaré amb el cor ample:
jo medito els teus preceptes.

    46      Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d’avergonyir-me’n.
47

         Els teus manaments fan les meves delícies,
me’ls estimo de debò.

    48      Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo,
medito els teus decrets.
49

         Recorda la paraula donada al teu servent
i que manté la meva esperança.

    50      Això és el que em conforta en les penes:
la teva promesa em dóna la vida.
51

         Quan els superbs fan burla cruel de mi,
jo no em decanto de la teva Llei.

    52      Recordo els judicis eterns,
i aquest record, Senyor, em conforta.
53

         M’encenc d’indignació contra els injustos
quan veig que abandonen la Llei.

    54      Els teus decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en terra estranya.
55

         Fins de nit recordo el teu nom, Senyor,
i vetllo pensant en la teva Llei.

    56      Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes.
57

         Jo dic, Senyor, que la meva heretat
és guardar les teves paraules.

    58      El meu cor cerca de complaure’t:
compadeix-te de mi, com vas prometre.
59

         Examino els meus camins
perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte.

    60      M’afanyo, no vull deturar-me
en la guarda dels teus manaments.
61

         Els paranys dels injustos m’envolten,
però jo no oblido la teva Llei.

    62      A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquè són justes les teves decisions.
63

         M’uneixo a tots els teus fidels,
als qui guarden els teus preceptes.

    64      La terra és plena del teu amor, Senyor;
fes que aprengui els teus decrets.
65

         Has fet feliç, Senyor, el teu servent,
tal com havies promès.

    66      Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus manaments.
67

         Abans de passar penes, vivia esgarriat,
però ara tinc present la teva promesa.

    68      Tu ets bo i tu fas el bé;
ensenya’m els teus decrets.
69

         Quan els superbs maquinen mentides contra mi,
jo guardo de tot cor els teus preceptes.

    70      Els seus cors s’han endurit, són insensibles,
però la teva Llei fa la meva delícia.
71

         M’ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he après els teus decrets.

    72      M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis
que mil monedes d’or o de plata.
73

         Les teves mans m’han fet i m’han creat,
dóna’m seny i aprendré els teus manaments.

    74      Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran
perquè confio en la teva paraula.
75

         Reconec que són justes les teves decisions:
amb raó, Senyor, he sofert tantes penes.

    76      Que el teu amor em conforti,
tal com vas prometre al teu servent.
77

         Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré;
la teva Llei fa les meves delícies.

    78      Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb engany;
jo meditaré els teus preceptes.
79

         Que es posin a favor meu els teus fidels,
els qui coneixen el teu pacte.

    80      Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets
i no quedaré confós.
81

         Em sento defallir de tant esperar la salvació,
però confio en la teva paraula.

    82      Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès,
i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»
83

         Fins si em quedava ressec com un odre fumat,
no oblidaria els teus decrets.

    84      Quant de temps viurà encara el teu servent?
Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen?
85

         M’han posat paranys els superbs,
que no viuen segons la teva Llei.

    86      Tots els teus manaments són veritat;
ajuda’m, que em persegueixen sense causa.
87

         Han estat a punt d’esborrar-me de la terra,
però jo no he abandonat els teus preceptes.

    88      Per l’amor que em tens, dóna’m la vida
i guardaré el pacte que vas proclamar.
89

         La teva paraula és eterna, Senyor,
persistirà com el cel.

    90      La teva fidelitat es manté pels segles,
com es manté la terra que has fixat.
91

         Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit;
tota cosa està al teu servei.

    92      Si la teva Llei no fes les meves delícies,
jo hauria sucumbit, amb tantes penes.
93

         Mai no oblidaré els teus preceptes;
gràcies a ells em dónes la vida.

    94      Sóc teu: et prego que em salvis,
que jo medito els teus preceptes.
95

         Els injustos em sotgen per perdre’m,
però jo miro d’entendre el teu pacte.

    96      He vist límits a la cosa més perfecta,
però els teus manaments són immensos.
97

         Com estimo la teva Llei!
Tot el dia la porto al pensament.

    98      Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic,
perquè me’ls he fet meus per sempre.
99

         Sóc més instruït que tots els meus mestres
de tant que medito el teu pacte.

    100      Guardar els teus preceptes
em fa més assenyat que els ancians.
101

         Aparto els meus peus del mal camí,
vull viure atent a les teves paraules.

    102      Les decisions que has pres, no les defujo;
tu me les has ensenyades.
103

         Quina dolçor, les teves promeses!
Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.

    104      El seny em ve dels teus preceptes;
per això detesto els camins enganyosos.
105

         La teva paraula és llum dels meus passos,
la claror que m’il·lumina el camí.

    106      Ho he jurat i ho mantinc:
guardaré les teves justes decisions.
107

         Són grans, Senyor, les penes que sofreixo:
dóna’m la vida, com havies promès.

    108      Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis
i fes que aprengui els teus designis.
109

         La meva vida està sempre en perill,
però no oblido la teva Llei.

    110      M’han parat una trampa els injustos,
però jo no em desvio dels teus preceptes.
111

         Tindré sempre per herència el teu pacte:
és l’alegria del meu cor.

    112      Compliré de cor els teus decrets,
del tot i per sempre.
113

         Em desagraden els qui són dobles de cor,
jo estimo la teva Llei.

    114      Ets el meu recer i l’escut que em protegeix,
confio en la teva paraula.
115

         Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal,
que vull guardar els manaments del meu Déu.

    116      Rep-me, tal com vas prometre, i viuré;
que no sigui confosa la meva esperança.
117

         Sostén-me i seré salvat,
els teus decrets sempre són la meva delícia.

    118      Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets,
enganyats per la pròpia astúcia.
119

         Per a tu són escòria els injustos del país;
per això estimo el teu pacte.

    120      Tot el meu cos s’esborrona de por,
perquè temo els teus judicis.
121

         He obrat segons el dret i la justícia:
no m’abandonis en mans dels opressors.

    122      Garanteix que faràs feliç el teu servent,
que no m’oprimiran els superbs.
123

         Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis
i que arribin els béns promesos.

    124      Mostra l’amor que tens al teu servent,
fes que aprengui els teus decrets.
125

         Sóc el teu servent, dóna’m seny
i coneixeré el teu pacte.

    126      Ja és hora que intervinguis, Senyor:
ells han violat la teva Llei.
127

         Jo estimo els teus manaments
més que l’or, més que l’or fi;

    128      per això trobo justos els teus preceptes
i em desagraden els camins enganyosos.
129

         És admirable, el teu pacte;
per això el té present la meva ànima.

    130      La teva paraula, explicada, dóna llum
i l’entenen els senzills.
131

         Obro la boca i aspiro amb delit:
m’enamoren els teus manaments.

    132      Mira’m i compadeix-te de mi,
tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom.
133

         Que la teva promesa guiï els meus passos,
que ningú no em domini amb males arts.

    134      Allibera’m dels homes que oprimeixen,
que pugui guardar els teus preceptes.
135

         Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada,
ensenya’m els teus decrets.

    136      Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls
quan veig els qui no guarden la teva Llei.
137

         Ets just, Senyor,
i són rectes les teves decisions.

    138      Has establert el teu pacte amb justícia
i amb tota veritat.
139

         Sento un zel que em consumeix,
veient com l’adversari oblida les teves paraules.

    140      La teva promesa és de bona llei;
el teu servent l’estima.
141

         Sóc petit i menyspreat,
però no oblido els teus preceptes.

    142      La teva justícia dura per sempre,
és veritat la teva Llei.
143

         Quan em trobava en el perill i en la desgràcia,
els teus manaments feien la meva delícia.

    144      El teu pacte és just per sempre,
dóna’m seny i viuré.
145

         Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m:
vull complir els teus decrets.

    146      Jo t’invoco: salva’m,
i guardaré el teu pacte.
147

         Encara no és de dia ja vinc a implorar-te,
confio en les teves paraules.

    148      Abans d’hora es desvetllen els meus ulls
per meditar les teves promeses.
149

         Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam;
dóna’m la vida, com vas decidir.

    150      Són a prop els meus astuts perseguidors,
que estan lluny de la teva Llei.
151

         Però tu, Senyor, ets a prop meu,
i es mantenen ferms tots els teus manaments;

    152      conec, de fa temps, el teu pacte
i sé que l’has assegurat per sempre.
153

         Mira les penes que sofreixo i allibera-me’n,
que no oblido la teva Llei.

    154      Pledeja a favor meu i rescata’m;
com vas prometre, dóna’m la vida.
155

         La salvació és lluny dels injustos,
perquè no mediten els teus decrets.

    156      És gran, Senyor, la teva misericòrdia;
com vas decidir, dóna’m la vida.
157

         Són molts els enemics que em persegueixen,
però jo no m’he apartat del teu pacte.

    158      Em repugnen els qui he vist apostatar
sense fer cas de les teves promeses.
159

         Mira com estimo els teus preceptes!
Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la vida.

    160      La teva paraula comença en la veritat,
són justes i eternes les teves decisions.
161

         Quan els governants em persegueixen sense causa,
el meu cor només tem les teves paraules.

    162      La teva promesa em fa tan feliç
com a un home que troba un gran tresor.
163

         Avorreixo l’engany, el detesto,
i estimo la teva Llei.

    164      Et lloo set vegades cada dia,
perquè són justes les teves decisions.
165

         Tenen molta pau els qui estimen la teva Llei:
res no els farà ensopegar.

    166      Espero que em salvis, Senyor:
jo compleixo els teus manaments.
167

         La meva ànima guarda el teu pacte;
me l’estimo de debò.

    168      Guardo el teu pacte i els teus decrets;
tots els meus camins són davant teu.
169

         Que el meu clam arribi a la teva presència;
Senyor, dóna’m seny, com vas prometre.

    170      Que arribi fins a tu la meva súplica;
tal com vas prometre, allibera’m.
171

         Tinc a flor de llavis la lloança,
perquè em fas aprendre els teus decrets.

    172      La meva llengua canta les teves promeses
perquè els teus manaments són justos.
173

         Que la teva mà estigui a punt per a ajudar-me:
jo he escollit els teus preceptes.

    174      Anhelo que em salvis, Senyor;
la teva Llei és la meva delícia.
175

         Que visqui la meva ànima i et lloï
i que m’ajudin les teves decisions.

    176      M’havia esgarriat com una ovella perduda:
vine a buscar el teu servent,
que jo no oblido els teus manaments.