Èxode - 18

Moisès i Jetró

    1 Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisès, va sentir explicar tot el que Déu havia fet a favor de Moisès i d’Israel, el seu poble: el Senyor havia fet sortir Israel d’Egipte! 2 Jetró, sogre de Moisès, va prendre amb ell Siporà, dona de Moisès, que aquest havia fet tornar a casa, 3 i els seus dos fills. L’un es deia Guerxom (que significa «immigrant allí») , perquè Moisès havia dit: «Sóc un immigrant en una terra estrangera»; 4 i l’altre es deia Elièzer (que significa: «El meu Déu és ajuda») , perquè havia dit: «El Déu del meu pare ha vingut a ajudar-me i m’ha alliberat de l’espasa del faraó.» 5 Jetró, doncs, sogre de Moisès, amb els fills i la dona del seu gendre, anà a trobar-lo al desert on estava acampat, a la muntanya de Déu. 6 Jetró es va fer anunciar a Moisès:
—Sóc el teu sogre Jetró, que vinc a veure’t, amb la teva dona i els seus dos fills.

    7 Moisès sortí a trobar el seu sogre, es va prosternar i el besà. Després d’haver-se saludat, van entrar a la tenda. 8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet amb el faraó i amb Egipte a favor d’Israel, i també les dificultats que havien tingut pel camí i com el Senyor els havia tret de totes. 9 Jetró es va alegrar de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo de les mans dels egipcis. 10 Jetró va dir:
—Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat de les mans dels egipcis i de les mans del faraó.
11 Ara sé que el Senyor s’ha revelat més gran que tots els déus, justament quan els egipcis tractaven els israelites amb més arrogància.
    12 Jetró, sogre de Moisès, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d’Israel van menjar amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.

Moisès nomena jutges del poble


    13 L’endemà, Moisès es va asseure per fer de jutge del poble. Davant d’ell hi havia gent des del matí fins al vespre. 14 El sogre de Moisès va veure tot el que feia amb el poble i li digué:
—Com és que fas això amb el poble? Per què t’asseus tot sol a judicar fent així que la gent s’hagi d’esperar des del matí fins al vespre?

    15 Moisès li va respondre:
—El poble ve a trobar-me per consultar Déu.
16 Quan tenen un plet vénen aquí, perquè jo sentenciï entre ells i els faci conèixer els decrets de Déu i les seves lleis.
    17 El seu sogre li va replicar:
—No està bé, això que fas.
18 Acabareu tots esgotats, tu i el poble, perquè aquesta feina és massa pesada i tu no la pots fer tot sol. 19 Ara escolta el meu consell i Déu t’ajudarà. Tu sigues el representant del poble davant de Déu i presenta a Déu els seus assumptes. 20 Ensenya també al poble els decrets i les lleis, indica’ls quin camí han de seguir i com s’han de comportar. 21 Però tria entre el poble homes de vàlua, que reverenciïn Déu, homes de confiança, que no es deixin subornar, i fes-los caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu. 22 Ells judicaran habitualment el poble i, quan hi hagi casos importants, que te’ls presentin, però que ells judiquin els afers senzills. Alleugereix així la teva càrrega: que ells t’ajudin a portar-la. 23 Si ho fas així, i és Déu mateix qui t’ho mana, ho podràs suportar, i aquesta gent se’n tornarà en pau.
    24 Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li deia. 25 Va escollir d’entre els israelites homes de vàlua i els va fer caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu. 26 Ells judicaven habitualment el poble i, quan hi havia un cas difícil, el presentaven a Moisès; però els afers senzills, els resolien ells mateixos.
    27 Després Moisès es va acomiadar del seu sogre, que se’n tornà al seu país.

L’aliança del Sinaí (19-24)

El Senyor proposa una aliança