Salms - 137

(136)

Vora els rius de Babilònia

    1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió;
    2      teníem penjades les lires
als salzes de dins la ciutat.
3

         Allà volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
4

         Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?

    5      Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que caigui en l’oblit la meva dreta.

    6      Que se m’encasti la llengua al paladar
si no guardés el teu record,
si no posés Jerusalem
al capdamunt dels cants de festa.
7

         Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom,
del que deien el dia que caigué Jerusalem:
«Arraseu-la, arraseu-la
amb els fonaments i tot!»
8

         Babilònia, com seràs devastada!
Feliç el qui et farà
el que tu ens vas fer a nosaltres!

    9      Feliç el qui et prendrà les criatures
per esclafar-les a la roca!