Salms - 142

(141)

El meu crit implora l’ajut del Senyor

    1 Cant del recull de David. Quan era a la cova. Pregària. 2

         El meu crit implora l’ajut del Senyor,
el meu crit suplica al Senyor.

    3      Aboco davant seu el meu plany,
exposo davant d’ell la meva angoixa:
4

         «El meu esperit se sent rendit,
però tu saps per on camino;
m’han parat un llaç
a la senda per on passava.

    5      Mira al meu costat i ho veuràs:
no hi ha ningú que faci cas de mi,
s’ha fos tota esperança d’escapar-me,
ningú no s’interessa per salvar-me la vida.»
6

         Imploro ajut, Senyor, i et dic:
«Tu ets el meu refugi,
la meva heretat en el país de la vida.
7

         »Escolta atentament el meu clam,
perquè he quedat del tot desemparat.
Allibera’m dels qui em persegueixen,
homes més forts que no pas jo.
8

         »Treu-me viu de la presó
i lloaré el teu nom.
Els justos faran corona al voltant meu,
celebrant la mercè que m’hauràs fet.»