Job - 4

    1 Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:

Seguir els propis consells


    2 Potser estàs massa abatut
per a intentar una conversa.
Però, qui podria callar?

    3 Tu has donat consells a molta gent,
has envigorit mans decaigudes.

    4 Les teves paraules han sostingut el qui ja queia,
has dreçat genolls que es doblegaven.

    5 Ara això et passa a tu, i ja t’enfonses!
Cau el cop damunt teu, i has perdut l’esma!

    6 ¿Ja no confies en la teva pietat?
¿Ja no et dóna esperança el teu bon camí?

    7 Fes memòria, si et plau.
Quin innocent s’ha perdut mai?
¿Has vist esfumar-se els justos?

    8 Jo sempre he constatat
que els qui llauren perfídia i sembren malícia,
després les recullen ells mateixos.

    9 Déu els desfà d’una alenada,
d’una bufada desapareixen;

    10 rugien tan fort com els lleons,
però Déu els trenca les dents;

    11 moren per falta de presa
i es dispersen els seus cadells.

Reconèixer-se un home com els altres


    12 Ha entrat dins meu un oracle,
la meva orella n’ha copsat la remor

    13 entre fantasies de visions nocturnes,
quan el pes de la son cau sobre els homes.

    14 M’agafa un tremolor d’espant,
s’estremeixen els meus ossos.

    15 Sento un aire fred que em passa a frec de galta,
el meu cos s’esborrona.

    16 Algú s’atura. No reconec el seu aspecte.
Una figura davant els meus ulls!
Es fa un gran silenci i escolto una veu:

    17 «Un home, ¿pot ser més just que Déu?
¿Pot ser més pur que el seu creador?

    18 Adona-te’n: Déu no es fia dels seus propis servents,
voldria més seny dels seus àngels.

    19 Què serà dels qui habiten
un cos que és una casa de fang,
dels qui tenen la pols per fonament!
Una arna és tan fàcil d’esclafar!

    20 Al matí són plens de vida
i al vespre s’han enrunat.
Ja no en fa cas ningú: desapareixen per sempre.

    21 Tu els desfàs les cordes de la tenda
i moren sense haver entès res.»