Job - 8

    1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué a Job:

Déu és just


    2 Fins quan has de parlar així,
amb paraules vehements com la ventada?

    3 ¿És que Déu pot torçar el dret?
El Totpoderós, ¿falsejarà la justícia?

    4 Els teus fills van pecar contra ell
i per això els posà en mans dels seus propis crims.

    5 Però tu, si cerques Déu,
si demanes el favor del Totpoderós,

    6 si ets pur i recte,
llavors ell vetllarà per tu
i et construirà una llar honorable:

    7 la farà tan gran i esplendorosa
que et semblarà petita la primera!

L’experiència dels antics


    8 Pregunta-ho als antics,
fes cas del saber dels seus pares,

    9 que nosaltres, nats d’ahir, no tenim experiència;
el nostre temps a la terra és tot just com una ombra.

    10 Les seves paraules t’instruiran,
t’oferiran aquestes reflexions:

    11 «¿Pot brostar un papir sense aiguamolls?
¿Va creixent un jonc fora de l’aigua?

    12 Tot just ha florit, ja es marceix,
s’asseca abans que el cullin,
primer que les altres plantes.»

    13 També aquest és el camí dels qui s’obliden de Déu;
així s’acaba l’esperança de l’impiu.

    14 La seva confiança s’esfondra,
s’aguanta en una teranyina:

    15 s’hi arrepenja, però li falla;
s’hi aferra, però no el sosté.

    16 L’arbre frondós plantat a la solana
cobreix el jardí amb el seu brancatge,

    17 les arrels s’entrellacen amb les roques
i exploren els forats de les pedres;

    18 però si l’arrenqueu de la terra,
ningú no podrà dir que l’hagi vist.

    19 Així és també el goig de l’impiu:
al lloc on era, altres hi arrelen.

    20 Déu no rebutja l’home honrat
ni enforteix la mà dels malfactors.

    21 Ell t’omplirà encara la boca de rialles,
i els llavis, de crits d’alegria.

    22 Els qui t’odien quedaran avergonyits,
la casa dels impius s’esvairà.