Job - 9

    1 Job va replicar:

Sé que Déu és gran


    2 Ja sé prou que és així:
com pot l’home ser just contra Déu?

    3 I si volia tenir raó,
Déu li faria mil preguntes
i ell no en respondria cap ni una.

    4 Déu és savi i poderós.
¿Qui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau?

    5 Quan s’indigna, capgira les muntanyes,
les canvia de lloc amb el seu enuig.

    6 Fa tremolar la terra
i els seus pilars trontollen.

    7 Si li ho mana, el sol no surt,
pot tancar amb pany i clau les estrelles.

    8 Ell, tot sol, desplega el cel
i camina per les ones de la mar.

    9 Ha fet l’Óssa i Orió,
les Plèiades i les Cambres del Sud.

    10 Fa coses tan grans que no es poden abastar,
no es poden comptar els seus prodigis.

    11 Passa pel meu costat i no el veig,
em passa a frec i no me n’adono.

    12 Si vol prendre alguna cosa,
qui li ho pot impedir?
Qui gosaria dir-li: Què fas?

    13 Quan Déu s’indigna, ningú no l’atura:
ni Rahab i els seus aliats
que ara li fan d’escambell!

Contra Déu no hi ha res a fer


    14 ¿Sóc jo qui li he de respondre?
¿Buscaré arguments en contra d’ell?

    15 Per més que sóc innocent, no puc replicar.
¿He de demanar gràcia al qui em condemna?

    16 Si el convoqués i ell ho acceptava,
no crec que escoltés el meu clam.

    17 Ell, que seu enmig de la tempesta,
em llança per terra
i m’omple de ferides sense cap motiu.

    18 No em deixa ni respirar,
i encara em sadolla d’amargor.

    19 ¿Recorreré a la força? Ell la té tota!
¿El convocaré a judici? Qui el citarà!

    20 Sóc just, i la meva boca em condemna;
ell em declara culpable, malgrat que sóc innocent.

    21 Però, ¿sóc innocent? Ni jo mateix no ho sé!
La vida em fa fàstic.

    22 Hi ha un sol camí, per més que jo parli:
ell aniquila tant culpables com innocents.

    23 Quan un flagell causa la mort,
ell encara es riu de la desgràcia dels innocents.

    24 Ell tapa els ulls dels jutges
quan un país cau en mans d’un dictador.
¿Qui ho fa, doncs, sinó ell?

    25 Els meus dies corren més que els missatgers,
fugen sense conèixer la felicitat.

    26 Passen llampant com les barques de papir,
com una àguila que es llança sobre la presa.

    27 Si em dic: «Oblidaré la tristesa,
canviaré d’aspecte i faré cara alegre»,

    28 ja veig venir nous dolors:
sé que no em declararà innocent.

    29 A mi em toca ser culpable!
Per què fatigar-me en va?

    30 Ni que em banyés amb aigua de neu
i em rentés les mans amb lleixiu,

    31 ell em capbussaria en la brutícia
i fins els meus vestits tindrien fàstic de mi.

Tan sols sóc un home


    32 Jo tan sols sóc un home. Ell no ho és pas.
Per això no li puc replicar,
no puc anar amb ell a judici.

    33 Si hi hagués un àrbitre entre ell i jo,
que tingués autoritat sobre tots dos,

    34 em trauria del damunt la seva vara,
m’alliberaria del terror que m’espanta

    35 i llavors jo parlaria sense por.
Però no és així, estic ben sol.