Job - 10

T’agrada fer-me mal?

    1 Viure em fa fàstic,
vull desfogar-me a còpia de planys,
vull parlar, ple d’aflicció.

    2 Vull dir a Déu:
No em tractis com un culpable,
fes-me entendre què tens contra mi.

    3 ¿T’agrada fer-me mal,
rebutjar l’obra de les teves mans
i afavorir els plans dels malvats?

    4 ¿Són ulls de carn els teus ulls,
hi veus només com un home?

    5 ¿Els teus dies són curts com els nostres,
dures els pocs anys d’un mortal?

    6 Per què t’afanyes a buscar el meu crim
i a investigar el meu delicte?

    7 Saps prou bé que no he pecat
i que ningú no m’arrencarà de tu.

    8 Les teves mans m’han format,
m’han afaiçonat amb tot detall:
¿i ara em voldries destruir?

    9 Recorda que m’has modelat com l’argila:
¿i ara em tornes a la pols?

    10 M’has fet rajar com la llet
i quallar com el formatge.

    11 M’has vestit de pell i carn,
m’has teixit d’ossos i nervis.

    12 M’has infós vida i amor,
vetlles pel meu alè.

    13 T’ho portaves amagat,
però sé que això és cosa teva:

    14 vigiles si caic en pecat,
no em deixes passar cap falta.

    15 Ai de mi si sóc culpable!
I si sóc just, ni goso alçar el cap,
embriac d’aflicció, saciat d’ignomínia.

    16 Si alcés el cap, m’atraparies com un lleó,
tornaries a mostrar en mi la teva força;

    17 portaries contra mi nous testimonis,
multiplicaries la teva indignació,
m’atacaries sense deixar-me respirar.

    18 Per què m’has fet sortir de les entranyes de la mare?
Hauria mort sense que ningú em veiés.

    19 Seria com si no hagués existit,
m’haurien portat de les seves entranyes al sepulcre.

    20 Per ventura em queda molt temps per a viure?
Doncs acaba d’una vegada!
Deixa’m estar i reposaré una mica,

    21 abans que me’n vagi, per a no tornar,
al país de la fosca i la tenebra,

    22 país d’ombres i desordre,
on l’aurora és foscor, i la claror, negra nit.