Job - 21

    1 Job va replicar:

Jo dic que l’impiu s’ho passa bé


    2 Si em volguéssiu escoltar d’una vegada,
rebria de part vostra el millor consol!

    3 Tingueu paciència mentre parlo,
i després ja us en podreu riure.

    4 ¿És que em queixo d’algun home?
Per què, doncs, no hauria de perdre la paciència?

    5 Presteu-me atenció i us esgarrifareu;
quedareu muts, amb la boca tancada.

    6 Quan hi penso, m’esborrono,
m’agafen tremolins per tot el cos.

    7 Per què els impius continuen vivint
i envelleixen augmentant la força i el poder?

    8 Veuen créixer segurs els seus fills
i contemplen els seus néts.

    9 Cap temença no desfà la pau de casa seva,
la vara de Déu no els toca mai.

    10 Els seus toros són sempre fecunds,
les seves vaques no perden mai les cries.

    11 Els seus fills corren com anyells,
els seus infants juguen satisfets.

    12 Toquen la lira i el tamborí,
s’alegren al so de la flauta,

    13 frueixen alegrement dels seus dies
i davallen en pau al país dels morts.

    14 Han dit a Déu: «Deixa’ns en pau!
No ens interessa conèixer els teus camins!

    15 Per què hem de servir el Totpoderós?
Què en traurem d’invocar-lo?»

    16 Però els impius no són pas amos de la seva felicitat,
i jo no puc acceptar les seves raons.

    17 Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiu
i li cau al damunt la desgràcia?
¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?

    18 ¿És potser com la palla davant el vent
o com el boll a cavall de l’huracà?

    19 ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu?
És ell, el culpable, qui mereix l’escarment!

    20 Que vegi ell mateix el seu fracàs
i tasti la indignació del Totpoderós!

    21 Què li importa el que passi després d’ell
quan s’hagin acabat els seus dies?

    22 ¿Qui pot donar lliçons a Déu,
a aquell qui judica en les altures?

    23 L’un mor en plena salut,
ben tranquil, sense neguits,

    24 amb el ventre tot llustrós
i amb el moll dels ossos tendre.

    25 I l’altre mor amargat,
sense tastar mai el goig.

    26 Ara jeuen plegats a la pols,
tots dos revestits de cucs.

    27 Conec les vostres opinions,
els parers que manteniu sobre el meu cas.

    28 Dieu: «On és la casa del tirà?
On és l’habitatge dels impius?»

    29 Per què no ho pregunteu als vianants?
Estaríeu al corrent del que conten:

    30 el malvat s’escapa del desastre
i queda estalvi el dia del càstig.

    31 ¿Qui li tira en cara la conducta?
¿Qui li passa comptes dels seus actes?

    32 Ve l’hora que el porten al sepulcre
i fan vetlla al voltant de la seva tomba:

    33 fins la terra l’acull amb suavitat.
Els qui l’acompanyen en l’enterrament
no es poden ni comptar.

    34 És absurd que em vulgueu consolar.
Els vostres arguments són fal·laços!