Job - 33

Déu no vol la mort dels homes

    1 Ara, Job, fes el favor d’escoltar-me,
estigues atent a les meves paraules.

    2 Ja començo a moure els llavis,
la meva llengua està a punt.

    3 Et parlaré amb cor sincer,
els meus llavis seran purs i fidedignes.

    4 L’alè de Déu m’ha creat,
el buf del Totpoderós em dóna vida.

    5 Replica’m, si pots fer-ho!
Mostra’m els teus arguments, prepara’t!

    6 Davant de Déu, tu i jo som iguals:
també a mi m’ha pastat del fang.

    7 De mi no has de témer res,
jo no et forçaré pas.

    8 Mira, retinc el que has dit,
encara escolto el so de les teves paraules:

    9 «Jo sóc pur, sense pecat;
sóc innocent, no tinc cap culpa.

    10 Però Déu em carrega de greuges,
em pren per enemic seu,

    11 posa grillons als meus peus,
vigila tots els meus passos.»

    12 Jo et dic que en això no tens raó,
perquè Déu és més gran que l’home.

    13 Per què vols discutir amb ell
si no dóna cap resposta?

    14 Tanmateix, Déu parla de moltes maneres,
però no hi posem atenció.

    15 Parla en somnis i visions
quan el pes del son cau sobre els homes,
mentre dormen al seu llit.

    16 Llavors els destapa les oïdes
i hi segella els seus advertiments,

    17 perquè l’home canviï els seus actes
i amagui el seu orgull.

    18 Així l’allibera de la tomba,
el salva de la mort violenta.

    19 També el corregeix amb malalties:
la febre li crema el cos,

    20 li fa fàstic menjar pa,
rebutja els plats preferits;

    21 es queda amb la pell i l’os,
és un esquelet vivent.

    22 Ja té un peu a la fossa,
els missatgers de la mort són a la porta.

    23 Però llavors a favor d’ell intervé un àngel,
un entre els mil que ens ajuden
i ensenyen el bon camí,

    24 i, compadint-se, diu a Déu:
«No el facis baixar a la fossa,
que li he trobat un rescat.»

    25 Llavors la seva carn recobra el vigor,
retorna als anys de joventut.

    26 Prega a Déu i ell l’acull,
entra davant seu amb cants de goig,
ja que ara ell li torna a concedir el seu favor.

    27 I entona davant els homes aquest cant:
«Havia pecat, havia deixat el bon camí,
però Déu no m’ha tractat com mereixia.

    28 A la vora de la fossa m’ha salvat,
puc viure a plena llum.»

    29 Déu fa tot això per a l’home,
una vegada i una altra,

    30 per apartar-lo de la fossa
i fer-lo resplendir de vida.

    31 Presta atenció, Job, escolta’m!
Guarda silenci i deixa’m parlar.

    32 Si tens res a dir, replica’m;
parla, que et donaré la raó;

    33 però si no has de dir res, escolta’m.
Guarda silenci i t’ensenyaré la saviesa.