Job - 39

    1 ¿Saps quan crien els isards?
¿Vetlles el part de les cérvoles?

    2 ¿Comptes els seus mesos de gestació?
¿Coneixes el temps en què pareixen?

    3 S’ajupen, deslliuren les seves cries
i s’acaben els seus dolors.

    4 Els seus petits s’enforteixen,
es fan grans a l’aire lliure,
se’n van i no tornen més.

    5 ¿Qui deixa lliure l’ase salvatge?
¿Qui el desferma i el fa marxar?

    6 Li he dat l’estepa per casa,
campa en un terreny salnitrós.

    7 Se’n riu, del brogit de la ciutat,
no sent els renecs del traginer.

    8 Pastura per la muntanya,
hi busca tot el que és verd.

    9 ¿Et voldrà servir el bou salvatge,
el faràs dormir a l’estable?

    10 ¿L’enganxaràs a l’arada,
el posaràs a llaurar les valls?

    11 ¿Et fiaràs d’ell perquè és fort,
li confiaràs les teves feines?

    12 ¿Comptes que et tragini el blat
i te l’entri dins el graner?

    13 L’ala de l’estruç bat alegrement
amb plomes maternals com de cigonya,

    14 però abandona els ous per terra
perquè els escalfi la pols.

    15 No pensa que els poden trepitjar,
que els pot esclafar qualsevol fera.

    16 Abandona els petits com si no fossin seus,
tant li fa que el seu treball resulti inútil.

    17 És que jo l’he privat de saviesa,
no li ha tocat gens d’enteniment.

    18 Però, quan s’alça i es posa a córrer,
es riu del cavall i del genet.

    19 ¿Dónes tu la força al cavall,
li vesteixes el coll amb la crinera,

    20 el fas saltar com la llagosta?
El seu renill altiu espanta,

    21 piafa a la vall amb altivesa
i es llança impetuós a la batalla;

    22 es riu de la por, no s’esvera,
no retrocedeix davant l’espasa.

    23 Sobre d’ell ressonen els buiracs,
llambregen javelines i llances.

    24 Devora l’espai amb fúria estrepitosa
i no es pot contenir quan toca el corn.

    25 A cada toc fa un renill,
des de lluny ensuma la batalla,
el renou dels generals i els crits de guerra.

    26 ¿Ensenyes a l’esparver a aixecar el vol
i a desplegar cap a migjorn les seves ales?

    27 ¿Manes que l’àguila s’enlairi
i posi el seu niu a dalt dels cims?

    28 Basteix la seva llar damunt les roques,
sobre una agulla de muntanya inaccessible.

    29 D’allà dalt espia la presa,
els seus ulls fiten de molt lluny.

    30 Els seus pollets xarrupen sang;
on hi ha cadàvers, allà el trobes.