Proverbis - 10

    1 Proverbis de Salomó.
Un fill assenyat alegra pare i mare,
un de beneit els entristeix.

    2 Béns mal adquirits no fan profit,
l’honradesa salva de la mort.

    3 El Senyor no permet que el just passi gana,
però es nega a satisfer la fam del malvat.

    4 Mans inactives empobreixen,
mans diligents enriqueixen.

    5 Qui recull a l’estiu és home prudent;
un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega.

    6 Plouen benediccions sobre el cap del just,
però la mala fama cobreix el malvat.

    7 La memòria del just serà beneïda,
el nom del malvat serà oblidat.

    8 El clarivident accepta els preceptes,
el qui parla perquè sí es perdrà.

    9 Qui va amb sinceritat va segur;
a qui va amb replecs l’atrapen aviat.

    10 Fer l’ullet porta problemes,
xerrar sense fre duu a la perdició.

    11 Els llavis del just són font de vida,
els del malvat encobreixen violència.

    12 L’odi atia la brega,
l’amor cobreix les ofenses.

    13 Paraules assenyades, als llavis del savi;
a l’esquena del neci, un bon bastó.

    14 El savi no escampa allò que sap;
parla el neci i tot són desastres.

    15 La riquesa és la plaça forta del ric;
la pobresa, la ruïna del pobre.

    16 El sou del just és la vida,
un final desastrós és el sou del malvat.

    17 Qui es deixa formar s’encamina a la vida,
qui rebutja advertiments s’extravia.

    18 Qui amaga l’odi és un hipòcrita,
qui escampa calúmnies és un beneit.

    19 Qui molt xerra no evita la falta,
l’home assenyat mesura les paraules.

    20 Les paraules del just són plata de llei,
els pensaments del malvat no valen res.

    21 Les paraules del just alimenten molta gent,
però els necis moriran per manca de seny.

    22 La benedicció del Senyor dóna riquesa:
de res no serveixen els nostres esforços.

    23 El neci es diverteix obrant amb infàmia;
l’home intel·ligent, obrant amb saviesa.

    24 El just obté allò que desitja;
al malvat li acaba passant el que tem.

    25 Passa la tempesta i el malvat desapareix,
però el just es manté ferm per sempre.

    26 Com el vinagre irrita les dents o el fum els ulls,
el peresós irrita a qui li dóna un encàrrec.

    27 El qui confia en el Senyor allarga la vida;
els anys dels malvats seran escurçats.

    28 L’espera dels justos es compleix,
l’esperança dels malvats es perd.

    29 El Senyor és la fortalesa dels honrats,
però és la ruïna dels malèfics.

    30 El just no serà mai arrencat,
els malvats no romandran a la terra.

    31 La boca del just fa créixer la saviesa,
però la llengua perversa serà tallada.

    32 Les paraules del just complauen,
les del malvat trasbalsen.