Proverbis - 15

    1 Una resposta suau calma la ira,
la paraula feridora encén la indignació.

    2 La llengua del savi fa deliciós el saber,
la boca del neci vomita ximpleries.

    3 El Senyor passeja arreu la seva mirada:
observa dolents i bons.

    4 La paraula que consola és com l’arbre de la vida,
però si és perversa trastoca els ànims.

    5 El neci menysprea l’educació del pare;
és assenyat qui fa cas dels avisos.

    6 El just viu en l’abundància,
els cabals del malvat s’esfumen.

    7 De la llengua del savi en raja el saber,
però els necis són ben diferents!

    8 El Senyor detesta el sacrifici dels malvats,
però es complau en la pregària dels justos.

    9 El Senyor detesta la conducta del malvat,
però estima el qui practica la justícia.

    10 Mereix severa correcció qui deixa el bon camí;
qui menysté la reprensió es guanya la mort.

    11 La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor:
molt menys encara els cors dels homes!

    12 L’insolent no estima el qui el reprèn
ni vol la companyia dels savis.

    13 L’home animós fa bona cara,
l’home afligit està abatut.

    14 L’intel·ligent procura aprendre,
l’estúpid s’alimenta de nicieses.

    15 Els dies de l’afligit són tots dolents;
cada dia és festa per al qui està content.

    16 Val més venerar el Senyor i tenir poc
que tenir molt i viure inquiet.

    17 Val més plat de verdura amb amor
que vedell gras servit amb rancor.

    18 El geniüt encén la lluita,
l’home pacient l’apaga.

    19 El camí del tortuós és vorejat d’espines,
la ruta de l’home recte fa de bon seguir.

    20 Un fill assenyat alegra pare i mare,
només el neci els menysprea.

    21 L’estúpid es diverteix fent bestieses,
l’intel·ligent segueix el camí dret.

    22 Sense deliberació, fracassen els projectes;
amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.

    23 Una bona resposta dóna alegria:
una paraula oportuna, que n’és, d’agradable!

    24 L’home assenyat tira amunt pel camí de la vida,
no baixa tot seguit al país dels morts.

    25 El Senyor aterra la casa dels altius,
però aferma la propietat de la viuda.

    26 El Senyor detesta els càlculs perversos;
les paraules bondadoses li plauen.

    27 Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa,
qui rebutja el suborn allargarà la vida.

    28 El just s’hi pensa abans de respondre,
la boca dels malvats vomita maldat.

    29 El Senyor s’aparta dels malvats,
però escolta les pregàries dels justos.

    30 Un esguard radiant alegra el cor,
una bona notícia dóna nou vigor.

    31 Qui accepta un reny saludable
farà estada entre els savis.

    32 Qui no vol formar-se es menysprea ell mateix,
posa seny qui fa cas dels advertiments.

    33 Venerar el Senyor és escola de saviesa:
primer la humilitat, després la glòria.