Càntic dels Càntics - 1

    1 Càntic dels Càntics. De Salomó.
    2 Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.

    3 Són embriagants els teus perfums,
aroma que s’escampa és el teu nom;
per això les donzelles s’enamoren de tu.

    4 Atrau-me darrere teu! Correm!
El rei m’introdueix a les seves estances:
«Amb tu fruirem i farem festa.»
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s’enamoren de tu!

    5 Sóc bruna però bonica,
filles de Jerusalem,
com les tendes de Quedar,
com els pavellons de Salomó.

    6 No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m’ha embrunit.
Aïrats contra mi, els fills de la meva mare
em feren guardiana de les vinyes,
però ni la meva vinya no he pogut guardar.

    7 Digues-me, amor de la meva ànima,
on pastures el ramat,
on el fas reposar quan és migdia,
perquè no vagi perduda
darrere els ramats dels teus companys.

    8 Si no ho saps, bellíssima entre les dones,
segueix les petjades dels ramats
i pastura els teus cabrits
vora les tendes dels pastors.

    9 A una euga junyida als carruatges del faraó
et comparo, estimada meva!

    10 Que en són, de belles, les teves galtes
entre les arracades,
el teu coll entre ramells de perles!

    11 Et farem arracades d’or
amb filigranes d’argent.

    12 Mentre el rei és a la seva cambra,
el meu nard exhala el seu perfum.

    13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,
s’adorm entre els meus pits.

    14 El meu estimat és un raïm de flor d’henna
de les vinyes d’Enguedí.

    15 Que n’ets, de bella, estimada meva,
que n’ets, de bella!
Els teus ulls són coloms.

    16 Que n’ets, de bell, estimat meu,
que n’ets, de fascinant!
Com verdeja el nostre llit!

    17 Són de cedre les bigues de casa nostra,
el nostre sostre és de savina.