Càntic dels Càntics - 8

    1 Tant de bo fossis germà meu,
alletat als pits de la mare!
Si et trobava pel carrer, et besaria,
i ningú no m’ho podria retreure.

    2 Et portaria i et faria entrar
a casa de la meva mare.
Tu m’instruiries en l’amor
i jo et faria beure vi amb aromes,
most de les meves magranes.

    3 Té l’esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m’abraça.

    4 Filles de Jerusalem, us conjuro:
no desvetlleu l’amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.

    5 Qui és aquesta que puja del desert,
recolzada en el seu estimat?
5
Sota el pomer t’he desvetllat,
allí on la mare et va concebre,
on la qui et va concebre t’infantà.

    6 Posa’m com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l’amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l’abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.

    7 Els mars profunds no podran apagar l’amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor,
només obtindria menyspreu.

    8 La nostra germana és petita,
no té encara pits.
Què en farem, de la nostra germana,
el dia que es parlarà d’ella?

    9 Si fos una muralla,
li construiríem merlets d’argent;
si fos una porta,
la recobriríem de cedre.

    10 Jo sóc una muralla,
els meus pits en són les torres.
I ara sóc als seus ulls
com la qui troba la pau.

    11 Salomó tenia una vinya a Baal-Amon
i la confià als guardians;
cada un havia de collir-ne fruits
per valor de mil peces d’argent.

    12 La meva vinya, meva i prou, és per a mi;
les mil monedes són per a tu, Salomó,
i dues-centes per als guardians dels fruits.

    13 Oh, estimada, que sojornes als jardins:
els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu.
Fes-me-la sentir!

    14 Fuig, estimat meu,
semblant a la gasela, al cervatell,
per les muntanyes dels bàlsams.