Cohèlet (Eclesiastès) - 7

Els béns són relatius

    1 Una bona anomenada és millor que un bon perfum,
i el dia de la mort, millor que el del naixement.

    2 Val més assistir a un dol
que assistir a un banquet,
perquè la mort és la fi de tot home
i el qui encara és viu ha de pensar-hi.

    3 Més val estar afligit que riure,
perquè sota una cara trista el cor pot estar alegre.

    4 Els savis pensen sovint en la mort;
els estúpids només busquen passar-se-la bé.

    5 Val més escoltar la reprensió d’un savi
que sentir els afalacs dels necis:

    6 com l’espetec de l’argelaga cremant sota l’olla,
així són les riallades dels necis.
I també tot això és en va.

    7 Les amenaces fan que el savi perdi el seny;
els regals malmeten el cor.

    8 Val més acabar una cosa que començar-la;
val més ser pacient que arrogant.

    9 No t’irritis massa de pressa,
que la ira només cova en el pit dels necis.

    10 No diguis: «Com és que els temps passats
eren millors que els d’ara?»
No és una pregunta intel·ligent.

    11 La saviesa és tan bona com una herència,
és profitosa per als qui veuen el sol.

    12 Qui es posa sota la protecció de la saviesa
es posa a l’ombra de la riquesa;
i el coneixement té aquest avantatge:
la saviesa dóna vida als qui la posseeixen.

    13 Estigues atent a l’obra de Déu:
qui pot adreçar el que ell ha torçat?

    14 Si tens sort, alegra-te’n;
si estàs de desgràcia, reflexiona:
Déu envia tant una cosa com l’altra,
perquè l’home no pugui descobrir
què passarà després d’ell.

Sobre la moderació


    15 He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys. 16 No vulguis ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix. 17 Tampoc no vulguis ser massa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d’hora. 18 Convé que agafis això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat.
    19 El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors. 20 De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta. 21 No paris atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu, 22 que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!

Recerca decebedora


    23 He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny. 24 Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat? 25 He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.
    26 I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat. 27 Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me’n un criteri. 28 He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una. 29 Això és l’únic que he entès: Déu ha fet íntegres els humans, però ells s’han buscat moltes complicacions.