Daniel - 3

Els tres joves dins la fornal

    1 El rei Nabucodonosor va fer una estàtua d’or. Tenia trenta metres d’alçada per tres d’amplada, i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia. 2 El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir. 3 Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la província es van reunir davant l’estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, per celebrar-ne la dedicació. 4 L’herald va cridar amb totes les forces:
—Gent de tots els pobles, nacions i llengües!
5 En el moment que sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l’estàtua d’or que ha erigit el rei Nabucodonosor. 6 Els qui no es prosternin i no l’adorin, a l’instant seran llançats a la fornal ardent.
    7 Per això, tan bon punt la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes i de tots els altres instruments, es van prosternar i van adorar l’estàtua d’or que havia erigit el rei Nabucodonosor.
    8 Mentrestant alguns caldeus es van acostar per acusar els jueus 9 davant el rei Nabucodonosor. Van dir-li:
—Que el rei visqui per sempre!
10 Tu, oh rei, has decretat que tothom, quan senti el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, es prosterni i adori l’estàtua d’or, 11 i que els qui no ho facin siguin llançats a la fornal ardent. 12 Doncs bé, hi ha uns jueus, a qui tu has confiat càrrecs administratius de la província de Babilònia, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que no han fet cas de tu. Aquests homes, oh rei, no donen culte als teus déus ni adoren l’estàtua d’or que tu has erigit.
    13 Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va manar que fessin venir Xadrac, Meixac i Abed-Negó; i de seguida els van fer venir a la presència del rei. 14 Nabucodonosor els va dir:
—¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l’estàtua d’or que jo he erigit?
15 ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans?
    16 Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor:
—D’això, no cal ni tan sols que en parlem.
17 Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. 18 I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit.
    19 Llavors Nabucodonosor es va omplir d’indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l’expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum 20 i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent. 21 Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal. 22 Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó. 23 I els tres homes, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van caure lligats al mig de la fornal ardent.
    24 (91) Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers:
—¿No hem tirat al foc tres homes, lligats?
Ells van respondre:
—És veritat, oh rei.

    25 (92) Però ell continuà:
—Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus.

    26 (93) Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar:
—Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu!
Ells van sortir del mig del foc.

    27 (94) Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els havia tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim.
    28 (95) Nabucodonosor va exclamar:
—Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu.
29 (96) Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest.
    30 (97) Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.

El somni del gran arbre


    31 (98) «El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau! 32 (99) Em plau d’anunciar-vos els senyals i prodigis que ha fet amb mi el Déu altíssim.
    33 (100) »Que en són, de grans, els seus senyals!
Que en són, de poderosos, els seus prodigis!
El seu regne s’estén a tots els segles,
el seu imperi, a totes les generacions.