Nehemies - 2

El rei autoritza Nehemies a anar a Jerusalem

    1 »Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei, 2 ell em va dir:
»—Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar.
»Jo, molt esglaiat,
3 li vaig respondre:
»—Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?

    4 »El rei em va preguntar:
»—Doncs què pretens?
»Jo, tot pregant al Déu del cel,
5 li vaig respondre:
»—Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.

    6 »El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà:
»—Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs?
»Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés.
7 I encara vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes perquè els governadors de la Transeufratina em deixessin passar fins a Judà. 8 També li vaig demanar una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a bastir les portes de la ciutadella que hi ha al costat del temple, la muralla de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m’ho va concedir tot. La mà bondadosa del meu Déu em protegia.
    9 »Vaig dirigir-me, doncs, als governadors de la Transeufratina i els vaig presentar les cartes reials. El rei m’havia fet escortar per oficials de l’exèrcit i forces de cavalleria. 10 Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.

Inspecció nocturna de l’estat de les muralles


    11 »Un cop arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies. 12 Després vaig sortir de nit, acompanyat d’un petit grup d’homes. No portàvem cap cavalleria, fora de la que jo muntava. No havia revelat a ningú allò que el meu Déu m’havia inspirat de fer a favor de la ciutat. 13 Vaig sortir de Jerusalem per la porta de la Vall, en negra nit, i vaig dirigir-me cap a la font dels Xacals i cap a la porta de les Escombraries. Vaig anar examinant la muralla de la ciutat i vaig constatar que hi havia bretxes i que les portes havien estat consumides pel foc. 14 Vaig continuar cap a la porta de la Font i cap a la bassa del Rei. Més endavant ja no hi havia camí transitable per a la cavalleria que portava. 15 Llavors, sempre de nit, vaig continuar remuntant el torrent de Cedró, mentre comprovava l’estat de la muralla. Després vaig fer mitja volta i tornàrem a entrar a la ciutat per la porta de la Vall.
    16 »Els dirigents del poble no sabien on havia anat ni què havia fet, perquè fins aquell moment jo no havia revelat res als de Judea; ni tan sols als sacerdots, als nobles, als notables o als responsables de les obres. 17 Però llavors els vaig dir:
»—Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabi aquesta situació humiliant!

    18 »I els vaig revelar com em protegia la mà bondadosa del meu Déu i què m’havia dit el rei. Aleshores ells van exclamar:
»—Som-hi! Comencem la reconstrucció!
»I es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra.

    19 »Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu:
»—Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei?

    20 »Però jo els vaig replicar:
»—Vosaltres no sou ciutadans de Jerusalem, ni hi podeu exercir cap autoritat, ni teniu dret a participar en el seu culte. Nosaltres som servents del Déu del cel i començarem la reconstrucció, perquè estem segurs que ell ens farà triomfar.