Gènesi - 8

Fi del diluvi

    1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. 2 Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. 3 Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4 El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. 5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.
    6 Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca 7 i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra. 8 Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, 9 però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca. 10 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. 11 Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. 12 Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.
    13 L’any sis-cents u de la vida de Noè, el dia primer del primer mes, les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14 El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.

Noè surt de l’arca


    15 Llavors Déu digué a Noè:
    16 —Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. 17 Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.
    18 Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. 19 Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies.
    20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar.
    21 El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho.
    22 »Mentre duri la terra,
mai no faltaran
sembres i collites,
fred i calor,
estiu i hivern,
dies i nits.»