Segon llibre de les Cròniques - 15

El rei Asà i la idolatria

    1 Azariahu, fill d’Oded, portat per l’esperit de Déu, 2 anà a trobar Asà i li digué:
—Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà.
3 Durant molt de temps, Israel havia viscut sense el Déu veritable, sense cap sacerdot que l’instruís i sense Llei. 4 Però en la seva dissort tornaven al Senyor, Déu d’Israel, el cercaven, i ell es deixava trobar. 5 En aquell temps ningú no es podia moure segur, perquè molts desordres afligien tots els habitants de cada contrada. 6 Nacions i ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu les pertorbava amb tota mena de desgràcies. 7 Vosaltres, però, sigueu ferms i no defalliu, perquè no perdreu pas la paga del vostre treball.
    8 Quan Asà va sentir aquest missatge profètic d’Azariahu, fill d’Oded, es decidí a eliminar els abominables ídols de tot el país de Judà i de Benjamí, i de les ciutats que havia conquerit a les muntanyes d’Efraïm. També va restaurar l’altar que hi havia davant el vestíbul del temple del Senyor. 9 Després va reunir tot Judà i tot Benjamí, i els d’Efraïm, de Manassès i de Simeó que residien amb ells: de fet, molts israelites s’havien passat al bàndol d’Asà, en veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell.
    10 Es reuniren a Jerusalem el mes tercer de l’any quinze del regnat d’Asà. 11 Aquell dia, del botí que havien pres, van oferir en sacrifici al Senyor set-cents vedells i set mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. 12 Després, en una cerimònia de renovació de l’aliança, van prometre que cercarien el Senyor, Déu dels seus pares, amb tot el cor i amb tota l’ànima, 13 i que condemnarien a mort tots aquells qui no cerquessin el Senyor, Déu d’Israel, grans o petits, homes o dones. 14 Així ho van jurar al Senyor amb veu forta i entre crits de festa, al so de les trompetes i dels corns. 15 Tot Judà se sentia feliç del jurament que havien fet de tot cor. Plens de bona voluntat, havien cercat el Senyor, i ell s’havia deixat trobar. El Senyor els va concedir el repòs de tots els veïns que els envoltaven.
    16 El rei Asà també va privar la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia fet construir un signe infame per a un bosquet sagrat. Asà el va tallar, el reduí a pols i el va fer cremar al torrent de Cedró. 17 Així i tot, en el territori d’Israel no foren suprimits els recintes sagrats. Però, durant tota la seva vida, el cor d’Asà va ser fidel. 18 Va fer portar al temple de Déu les ofrenes sagrades del seu pare i també les seves pròpies: plata, or i objectes de culte.
    19 No hi hagué cap guerra fins a l’any trenta-cinc del regnat d’Asà.