Segon llibre de les Cròniques - 23

Proclamació de Joaix i mort d’Atalia

    1 L’any setè, Joiadà es revestí de valor i va fer venir els oficials de les companyies: Azariahu, fill de Joram, Ixmael, fill de Jehohanan, Azariahu, fill d’Obed, Maasseiahu, fill d’Adaiahu, i Elixafat, fill de Zicrí. Els oficials van fer un pacte amb Joiadà. 2 Recorregueren Judà i convocaren els levites de totes les ciutats i els caps dels llinatges d’Israel. Tots van acudir a Jerusalem. 3 Llavors tota aquesta assemblea va concloure un pacte amb el rei al temple de Déu. Joiadà els digué:
—Aquí teniu Joaix, el fill del rei. Ell és qui ha de regnar, tal com el Senyor va prometre a la descendència de David.
4 Això és el que heu de fer: el terç de vosaltres, sacerdots i levites, que entra de servei el dissabte, farà guàrdia a les portes dels llindars; 5 un altre terç custodiarà el palau reial i un altre terç la porta del Fonament; tot el poble se situarà als atris del temple del Senyor. 6 Però que no entri ningú al temple del Senyor, llevat dels sacerdots i dels levites que hagin d’oficiar; ells, com a consagrats que són, hi podran entrar. I que tot el poble observi les prescripcions del Senyor. 7 Els levites manteniu-vos al voltant del rei, tots amb les armes a la mà. Si algú prova d’entrar al temple, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vagi.
    8 Els levites i tots els de Judà van fer-ho tal com el sacerdot Joiadà havia disposat. Cada un d’ells va prendre els seus homes, els qui entraven de servei aquell dissabte i els qui en sortien, ja que el sacerdot Joiadà no havia deixat marxar ningú dels qui havien complert el seu torn. 9 El sacerdot Joiadà va donar als oficials de les companyies les llances, els escuts i els broquers del rei David que es guardaven al temple de Déu. 10 Va fer arrenglerar tots els homes, cada un amb l’arma a la mà, des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l’espai entre l’altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei. 11 Llavors van fer sortir el fill del rei, li van imposar la diadema i les insígnies reials i el proclamaren rei. Joiadà i els seus fills el van ungir. Tothom es posà a cridar:
—Visca el rei!

    12 Atalia va sentir el clam del poble que corria i aclamava el rei, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor. 13 Allà va veure el rei dret, al costat de la columna a l’entrada, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria, les trompetes sonaven i els cantors acompanyaven els càntics de lloança amb els seus instruments. Llavors Atalia s’esquinçà els vestits i cridà:
—És un complot! És un complot!

    14 El sacerdot Joiadà va fer intervenir els oficials de les companyies que comandaven les tropes i els digué:
—Traieu-la fora del temple entre files de guàrdies, i si algú la segueix, que el matin.
Perquè el sacerdot havia ordenat: «No la mateu a l’interior del temple del Senyor.»
15 La van agafar i, en arribar al palau reial pel camí de la porta dels Cavalls, allà mateix la van matar.
    16 Joiadà va fer que, en virtut d’una aliança amb ell, el rei i el poble es comprometessin a ser el poble del Senyor. 17 Tota la gent va anar al temple de Baal i el van enderrocar. Van fer miques els seus altars i els seus ídols, i davant els altars van fer morir Matan, sacerdot de Baal.
    18 Joiadà va posar una guàrdia al temple del Senyor, a les ordres dels sacerdots levites, que David havia repartit en torns per al servei del temple, amb la funció d’oferir holocaustos al Senyor, tal com és escrit en la Llei de Moisès; havien d’acompanyar l’ofrena amb les aclamacions d’alegria i amb els càntics que David havia ordenat. 19 També va posar porters a les entrades del temple del Senyor perquè no hi entrés ningú que, pel motiu que fos, es trobés impur. 20 Després, amb els oficials de les companyies, els notables, les autoritats del país i tota la gent del poble, va fer baixar el rei del temple del Senyor i, per la porta superior, van entrar al palau reial. Allí van fer seure el rei al tron dels reis. 21 Tota la gent del poble estava contenta, i la ciutat va quedar en pau després que hagueren mort Atalia.