Segon llibre de les Cròniques - 35

Celebració de la Pasqua

    1 Josies va celebrar a Jerusalem la Pasqua del Senyor. Van immolar els anyells el dia catorze del mes primer. 2 Josies va fer que els sacerdots reprenguessin les seves funcions i els encoratjà a mantenir el culte en el temple del Senyor. 3 Després s’adreçà als levites encarregats d’instruir tot Israel, homes consagrats al Senyor, i els digué:
—Deixeu estar l’arca santa a l’interior del santuari que Salomó, fill de David i rei d’Israel, va edificar. Ja que no l’heu de traslladar més sobre les espatlles, dediqueu-vos ara a servir el Senyor, el vostre Déu, i el seu poble Israel.
4 Organitzeu-vos per llinatges i per torns de servei, tal com van disposar per escrit David, rei d’Israel, i el seu fill Salomó. 5 Estigueu al santuari, distribuïts per llinatges i per torns, de manera que cada torn levític estigui a disposició de cada llinatge dels vostres germans, la gent del poble. 6 Immoleu l’anyell pasqual, purifiqueu-vos ritualment i feu els preparatius per als vostres germans, perquè puguin celebrar la Pasqua tal com el Senyor va ordenar per mitjà de Moisès.
    7 Josies, dels seus propis ramats, va proporcionar, per a les víctimes pasquals de la gent del poble que es trobava allí, trenta mil caps en total entre anyells i cabrits; a més va proporcionar-los tres mil vedells. 8 També els prohoms del rei, voluntàriament, van proporcionar caps de bestiar al poble, als sacerdots i als levites. Hilquià, Zecariahu i Jehiel, intendents del temple de Déu, van donar als sacerdots dos mil sis-cents caps de bestiar menut perquè servissin de víctimes pasquals i, a més, tres-cents vedells. 9 Cananiahu i els seus germans Xemaiahu, Haixabiahu i Netanel, i els caps dels levites Jeiel i Jozabad, van donar als levites com a víctimes pasquals cinc mil caps de bestiar menut i, a més, cinc-cents vedells.
    10 Un cop enllestits els preparatius de la celebració, els sacerdots van ocupar els seus llocs, i els levites es van distribuir segons els seus torns, tal com el rei havia ordenat. 11 Llavors van immolar les víctimes pasquals; els sacerdots feien l’aspersió amb la sang que els presentaven i els levites escorxaven els animals. 12 A part van posar les víctimes destinades als holocaustos de la gent del poble i les van repartir a cada llinatge perquè les oferissin al Senyor, tal com és prescrit en el llibre de Moisès. Van separar també els vedells. 13 Després van coure al foc els anyells pasquals tal com és prescrit, però els altres aliments sagrats els van coure en olles, en calderes o a la planxa, i els van distribuir de seguida entre tota la gent del poble. 14 Els levites també van preparar la part que els corresponia, a ells i als sacerdots, ja que els sacerdots, descendents d’Aaron, van estar ocupats fins a la nit oferint els holocaustos i el greix de les víctimes. Per això els levites hagueren de preparar la seva part i la dels sacerdots. 15 Els cantors, descendents d’Assaf, eren als seus llocs, tal com havien disposat David i els seus vidents, Assaf, Eman i Jedutun. Els porters també es mantenien a les portes corresponents i no hagueren d’interrompre el seu servei, perquè altres levites els van preparar la seva part.
    16 Així s’organitzà aquell dia tot el culte del Senyor per tal de celebrar la Pasqua i oferir els holocaustos a l’altar del Senyor, tal com havia ordenat el rei Josies. 17 Els israelites que es trobaven allí van celebrar en aquella ocasió la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies. 18 Des del temps del profeta Samuel no s’havia celebrat a Israel una Pasqua com aquella ni cap rei d’Israel havia fet una Pasqua com la que van celebrar Josies, els sacerdots, els levites, la gent de Judà i d’Israel que eren allí presents i els habitants de Jerusalem. 19 Aquesta Pasqua es va celebrar l’any divuit del regnat de Josies.

Desobediència i mort de Josies


    20 Temps després d’haver restaurat Josies el temple, Necó, rei d’Egipte, es va dirigir a Carquemix, a la riba de l’Eufrates, per entaular-hi batalla, però Josies li va sortir al pas. 21 Llavors Necó li va enviar una delegació amb aquest missatge:
—Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi, rei de Judà? Avui jo no vinc contra tu, sinó contra una dinastia que està en guerra amb mi, i Déu m’ha dit que m’afanyés. Deixa, doncs, d’oposar-te a Déu, si no vols que ell et destrueixi, perquè ell és al meu costat.

    22 Però Josies no va renunciar a plantar-li cara i anà d’incògnit a atacar-lo. Desatenent el que Necó li havia dit de part de Déu, va entrar en combat contra ell a la vall de Meguidó. 23 Els arquers van tirar contra el rei Josies, i aquest digué als seus oficials:
—Traieu-me d’aquí, que estic greument ferit.

    24 Llavors els oficials el tragueren del seu carro de guerra, el posaren en el segon carro que ell tenia i el portaren a Jerusalem, on morí; fou enterrat en els sepulcres dels seus avantpassats. Tot Judà i Jerusalem van fer dol per Josies. 25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s’han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.
    26 La resta de la història de Josies, les seves obres piadoses fetes d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei del Senyor 27 i totes les seves accions, des del principi a la fi, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel i de Judà.

Joahaz, rei de Judà