Ester (versió grega) - D

Ester es presenta al rei

    1 Al cap de tres dies, Ester va donar per acabada la pregària, es tragué la roba de suplicant i es va posar els seus vestits esplèndids.
    2 Radiant com estava, després d’invocar el Déu que vetlla per tots els homes i els salva, es va endur dues de les seves dames de companyia. 3 Es repenjava lànguidament en l’una, 4 mentre l’altra la seguia sostenint-li la cua del vestit. 5 Ester estava preciosa, en l’esclat de la seva bellesa, amb la cara somrient com d’enamorada, però amb el cor encongit de por. 6 Franquejà totes les portes fins a arribar davant el rei. Aquest s’estava assegut en el seu tron, portant la vestimenta de les grans solemnitats, tot cobert d’or i de pedres precioses. Realment inspirava terror. 7 El rei va aixecar el cap amb la cara encesa de majestat i amb una mirada plena d’ira. Llavors la reina es va esvair, pàl·lida i a punt de desmaiar-se, i va recolzar el cap en el de la dama que la precedia. 8 Déu va canviar els sentiments del rei, i el rei es va entendrir. Artaxerxes, enquimerat, saltà del tron i la prengué en braços fins que es va retornar. I l’animava amb dolces paraules. 9 Li va dir:
—Què et passa, Ester? Anima’t. Sóc germà teu.
10 No moriràs. La prohibició de presentar-se davant meu només afecta el comú de la gent. 11 Acosta’t!
    12 El rei va estendre el ceptre d’or fins a tocar el coll de la reina. L’acaronava i li deia:
—Parla.

    13 Ella li va dir:
—T’he vist, senyor, com un àngel de Déu i he quedat trasbalsada davant la teva majestat.
14 Perquè ets admirable, senyor, i la teva cara traspua bondat.
    15 Mentre parlava, la reina es va marejar. 16 El rei es va afectar, i tot el servei procurava animar-la.