Judit - 8

    1 També Judit es va assabentar de la situació. Judit era filla de Merarí. Descendia d’Israel per la línia d’Ox, Josef, Oziel, Helquià, Hananies, Gedeon, Rafaín, Aquitob, Elies, Helcies, Eliab, Natanael, Xelumiel i Xurixadai. 2 Manassès, el seu marit, era de la mateixa tribu i família, però havia mort durant la sega de l’ordi: 3 quan vigilava els qui lligaven les garbes a la plana, va agafar una insolació i s’hagué de posar al llit. Va morir a Betúlia, la seva ciutat, i fou sepultat amb els seus avantpassats al camp entre Dotan i Balamon. 4 Ja feia tres anys i quatre mesos que Judit era viuda. Vivia a casa seva, 5 en una cabana que s’havia fet al terrat. Sempre duia la roba de sac sota els seus vestits de viuda. 6 D’ençà que havia perdut el marit, dejunava cada dia, llevat dels dissabtes i les festes de la lluna nova amb les seves vigílies i de les altres festes i celebracions d’Israel. 7 Era bellíssima i tenia una figura molt bonica. El seu marit Manassès li havia deixat or i plata, criats i criades, bestiar i camps, i ella en tenia cura. 8 Ningú no en podia dir res de mal, perquè era una dona que reverenciava Déu de tot cor.
    9 Judit va sentir les protestes de la gent contra l’autoritat d’Ozies, ja que estaven descoratjats per la manca d’aigua, i la resposta d’ell al poble, jurant que la ciutat es rendiria als assiris al cap de cinc dies. 10 Judit, doncs, va manar a la seva serventa de confiança, la que administrava tots els seus béns, que anés a cridar els ancians de la ciutat, Ozies, Cabrís i Carmis.

Conversa de Judit amb els caps de Betúlia


    11 Un cop a casa, Judit els va dir:
—Autoritats de Betúlia, us prego que m’escolteu. No és correcta la proposta que heu fet avui al poble. No és correcte aquest jurament que us obliga davant de Déu a donar la ciutat als nostres enemics si el Senyor no us socorre dins aquest termini.
12 I doncs, qui sou vosaltres per a temptar Déu, com heu fet avui, i col·locar-vos per damunt d’ell davant el poble? 13 Poseu a prova el Senyor totpoderós, però així no coneixereu mai les seves intencions. 14 Si no podeu arribar al fons del cor dels homes, si no podeu captar els seus pensaments, com voleu escrutar els propòsits de Déu, que ha creat l’univers? Com podríeu conèixer el seu pensament o comprendre les seves intencions? De cap manera, germans! No provoqueu la indignació del Senyor, el nostre Déu! 15 Perquè, si no ens vol socórrer dintre aquests cinc dies, ell té prou poder per a defensar-nos el dia que vulgui o bé per a exterminar-nos davant l’enemic. 16 No exigiu garanties als designis del Senyor, el nostre Déu. Déu no és com els homes, que pugui ser amenaçat; no és cap home per a veure’s obligat a negociar. 17 Per tant, demanem el seu ajut, amb l’esperança que ell ens salvarà. Ell ens escoltarà, si així ho vol. 18 Ni al llarg de les generacions ni tampoc en el dia d’avui, no hi ha entre nosaltres cap tribu ni família, no hi ha cap poble ni ciutat que adori déus fets per mans d’home, com passava en temps antics. 19 Per això els nostres pares van ser lliurats a l’espasa i al pillatge i van sofrir una gran desfeta davant els nostres enemics. 20 Però nosaltres no reconeixem cap altre Déu fora d’ell. Per això tenim l’esperança que no es desentendrà de nosaltres ni del nostre llinatge. 21 Perquè, si nosaltres som vençuts, també caurà tot Judea. El nostre santuari serà devastat, i Déu ens demanarà comptes de la profanació que els enemics cometran per haver fallat nosaltres al nostre compromís. 22 I, enmig de les nacions on viurem com a esclaus, Déu ens tindrà per culpables de l’assassinat o del captiveri dels nostres germans i de la devastació de la terra que ara posseïm. Per als amos que ens comprin, serem motiu d’escàndol i d’escarnis. 23 La nostra esclavitud no s’acabarà amb una gràcia que ens concedeixi el Senyor, el nostre Déu; més aviat ell mateix la convertirà en deshonra.
    24 »Ara, doncs, germans, fem comprendre a tots que la seva vida depèn de nosaltres, com també en depenen el santuari, el temple i l’altar. 25 A més, però, donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, que ara ens prova com havia provat els nostres pares. 26 Recordeu què va fer amb Abraham, com va posar a prova Isaac; recordeu tot el que va passar a Jacob quan pasturava els ramats del seu oncle Laban a Mesopotàmia de Síria. 27 Déu els va provar amb foc per escrutar els seus cors. I a nosaltres, tampoc no ens vol castigar. Quan el Senyor assota els qui s’acosten a ell, ho fa per corregir-los.
    28 Ozies li va respondre:
—És molt enraonat tot el que dius, ningú no s’hi podria oposar.
29 No és cosa nova el seny de què avui fas gala: tot el poble ha reconegut des de sempre la teva intel·ligència i la bondat de les teves intencions. 30 Però el poble es mor de set, i ell ens ha obligat a parlar tal com ho hem fet, i a comprometre’ns amb un jurament que no podem pas trencar. 31 Tu que ets una dona piadosa, prega ara per nosaltres, i el Senyor ens enviarà la pluja. Les nostres cisternes s’ompliran i no acabarem de defallir.
Llavors Judit els va dir:

    32 —Doncs bé, escolteu-me! Jo portaré a terme una gesta que serà recordada per totes les generacions del nostre llinatge. 33 Vosaltres estigueu aquesta nit a la porta de la ciutat, i jo sortiré amb la meva serventa de confiança. Abans del termini que heu fixat perquè la ciutat es rendeixi als nostres enemics, el Senyor es valdrà de mi per a salvar Israel. 34 No em pregunteu què penso fer; no us en diré res fins que no ho hagi dut a terme.
    35 Ozies i les altres autoritats li van dir:
—Vés-te’n en pau i que el Senyor Déu et guiï per fer justícia contra els nostres enemics.

    36 Ells van deixar la cabana de Judit per tornar a les seves posicions.