Judit - 10

Judit arriba al campament enemic

    1 Acabada aquesta pregària de súplica al Déu d’Israel, 2 Judit es va aixecar de terra, cridà la seva serventa de confiança i baixà dintre casa, on acostumava a passar el dissabte i les altres festes. 3 Es va treure la roba de sac i el vestit de viuda. Va rentar-se tota ella i s’ungí amb un perfum preciós. Després de pentinar-se, es posà una diadema i es mudà amb el vestit de festa, el mateix que duia en vida de Manassès, el seu marit. 4 Es va calçar les sandàlies i s’engalanà amb totes les seves joies: collarets, braçalets, anells i arracades. Anava elegantíssima per atraure la mirada de qualsevol home que la veiés. 5 Després va donar a la serventa un bot de vi i un gerret d’oli; també va omplir un sarró amb gra torrat, pastissos de panses i figues, i pans pastats segons la llei jueva; va embolicar bé aquestes provisions i les va carregar a la criada. 6 Llavors van sortir totes dues cap a la porta de la ciutat de Betúlia i van trobar que hi feien guàrdia Ozies i els ancians de la ciutat Cabrís i Carmis. 7 Quan la veieren transformada de cara i mudada amb aquells vestits, van quedar molt admirats de la seva bellesa. I van dir:
    8 —Que el Déu dels nostres pares et concedeixi de ser ben acollida i de dur a terme el que et proposes, per a orgull d’Israel i glòria de Jerusalem.
I prosternant-se van adorar Déu.
9 Després Judit els digué:
—Maneu que m’obrin la porta de la ciutat i sortiré a complir allò de què vam parlar.
Ells van donar ordre als guàrdies que obrissin, tal com ella deia.
10 Així ho feren. I Judit va sortir amb la seva criada. Els homes de la ciutat la seguien amb la mirada mentre baixava el turó fins que començà a travessar la vall i la perderen de vista.
    11 Les dues dones caminaven de dret per la vall quan es van trobar amb una avançada assíria. 12 Van detenir Judit i li van preguntar:
—De quin bàndol ets? D’on véns i on vas?
—Sóc una hebrea. Fujo de la meva gent, ja que aviat seran posats a les vostres mans perquè els engoliu.
13 Vinc a entrevistar-me amb Holofernes, el general en cap del vostre exèrcit, per donar-li informacions exactes. Jo li ensenyaré un camí per on podrà pujar i apoderar-se de tota la regió muntanyosa sense perdre ni un sol home.
    14 Quan aquells homes van sentir les paraules de Judit i veieren al seu davant aquella cara, que els va semblar d’una bellesa extraordinària, li digueren:
    15 —Has salvat la vida baixant i avançant-te a trobar el nostre senyor. Vés, doncs, a la seva tenda: uns quants de nosaltres t’hi acompanyarem i et deixarem a les seves mans. 16 Quan siguis al seu davant no tinguis por. Repeteix això que has dit i et tractarà bé.
    17 Van designar cent homes perquè acompanyessin Judit i la seva serventa fins a la tenda d’Holofernes. 18 Quan es va escampar per les tendes la notícia de l’arribada de Judit, hi hagué un enrenou per tot el campament. Immediatament es va aplegar gent al voltant d’ella mentre s’estava fora de la tenda d’Holofernes esperant que aquest fos informat. 19 Estaven meravellats de tanta bellesa i, veient-la a ella, els naixia una admiració pels israelites. Els assiris comentaven: «Qui menystindria un poble que té dones així? No hem de deixar-ne viu ni un sol home. Els qui quedessin serien capaços de seduir tota la terra!»
    20 La guàrdia personal i els oficials d’Holofernes van sortir i feren entrar Judit a la tenda. 21 Holofernes descansava al seu llit sota una mosquitera teixida de porpra i d’or i guarnida amb maragdes i altres pedres precioses. 22 Quan li van anunciar la presència de Judit, ell va sortir a l’avantcambra, precedit de llumeneres de plata. 23 Quan Judit va arribar a la presència d’Holofernes i dels seus oficials, tots quedaren admirats de la seva bellesa. Judit es prosternà davant d’ell amb el front a terra, però els servidors d’Holofernes la van aixecar.