Judit - 12

Judit es queda al campament

    1 Holofernes va fer entrar Judit al lloc on tenia parada la taula amb vaixella de plata i va manar que li servissin el mateix menjar i el mateix vi que a ell. 2 Però Judit digué:
—No menjaré res d’això per no caure en res que ofengui Déu. En tinc prou amb les provisions que he dut.

    3 Holofernes li preguntà:
—I si se t’acaben? D’on en traurem de semblants? No hi ha ningú del teu poble al nostre campament.

    4 Però Judit li va respondre:
—Per la teva vida, senyor meu, t’asseguro que, abans d’acabar les meves provisions, el Senyor s’haurà valgut d’aquesta serventa teva per a complir el que ell ha decidit.

    5 Els oficials d’Holofernes la van acompanyar a la tenda, on va dormir fins avançada la nit. A l’hora del relleu de guàrdia de la matinada, Judit es va llevar 6 i va fer dir a Holofernes: «Que el meu senyor ordeni que em deixin sortir a fer la meva pregària.» 7 Holofernes va manar a la seva guàrdia personal que no li posessin cap destorb. Els tres dies que va estar-se al campament sortia de nit cap al torrent de Betúlia i es banyava a la font en ple camp. 8 Tot tornant, suplicava al Senyor, Déu d’Israel, que guiés a bon terme el seu camí i que el seu poble fos alliberat. 9 Entrava purificada a la seva tenda i s’hi estava fins que al capvespre li servien el sopar.

El banquet d’Holofernes


    10 El dia quart, Holofernes va oferir un banquet reservat als seus ajudants. No va convidar-hi cap altre subaltern. 11 I digué a Bagoes, l’eunuc que duia tots els seus afers:
—Vés a convèncer l’hebrea que tens a càrrec teu que vingui a menjar i beure amb nosaltres.
12 Quina vergonya la nostra si deixàvem escapar una dona així sense haver-la posseïda! Si no ens la féssim nostra, seríem la riota de tothom!
    13 Bagoes anà a trobar Judit i li va dir:
—Una noia tan bonica no hauria de dubtar gens a presentar-se al meu senyor per a rebre’n els honors i beure alegre amb tots nosaltres. Avui pots ser com una dona assíria, de les que viuen al palau de Nabucodonosor.

    14 Judit li respongué:
—I qui sóc jo per a contradir el meu senyor? Faré de bon grat tot el que desitjarà, i me’n gloriaré tota la vida.

    15 Judit s’engalanà amb els seus vestits i es va posar totes les joies. La seva criada s’avançà i va estendre a terra davant d’Holofernes les pells de xai que Bagoes havia donat a Judit perquè s’hi ajagués cada dia durant els àpats. 16 Judit entrà i es va estirar damunt les pells. En veure-la, Holofernes se sentí corprès i trasbalsat. Estava encès pel desig de posseir-la. De fet, des del primer dia que la va veure espiava l’ocasió de poder-la seduir. 17 Holofernes li digué:
—Beu i alegra’t amb nosaltres.

    18 Judit va respondre:
—Sí que beuré, senyor. Des que vaig néixer, avui és el dia més gran de la meva vida.

    19 I va menjar i beure davant d’ell allò que li havia preparat la seva criada. 20 Holofernes estava tan captivat per Judit, que anava bevent més i més vi. Mai de la vida no n’havia begut tant en un sol dia.