Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

Esperit

En l’AT, el terme «esperit» tradueix un mot hebreu que té un sentit molt ric i variat. Significa l’alè, el vent o la consciència, i expressa el dinamisme humà o diví. El vent és un instrument que Déu fa servir per a donar vida o per a salvar (Ex 14,21-22; Sl 104,30). L’home posseeix l’alè vital que Déu li dóna i li treu quan vol (Gn 2,7; 6,17). D’altra banda, Déu, per mitjà del seu Esperit, fa present la seva força vital (Ez 37,1-14) i inspira les persones que actuen com a instruments seus en la història del poble (Jt 14,19; 1Sa 10,6; Ez 2,2). El Messies tindrà la plenitud de l’Esperit de Déu per a dur a terme la seva missió salvadora (Is 11,1-2; 61,1); l’Esperit serà abocat sobre tot el poble (Jl 3,1-2). En el NT, el terme té encara un significat més ample. L’Esperit és la força de Déu que es fa present en el món per mitjà de Jesús i que es visibilitza sobre Jesús o sobre el creient en forma de colom, de vent, de flames, o és donat al creient com una aigua o com un segell sobre el cor (Mt 3,16; Jn 3,8; 7,38-39; Ac 2,2-3; Rm 5,5; 1Co 12,13; 2Co 1,22; Ef 1,13; Tt 3,5-6). Jesús és portador de l’Esperit i, des de la resurrecció, donador de l’Esperit (Mt 12,18; Lc 4,18; Jn 20,22; Ac 2,33). L’Esperit és qui transforma el cristià i el constitueix una nova criatura reconciliada amb Déu, el fa realment fill de Déu (Rm 8,15-17; Ga 4,6-7). L’Esperit fa present Jesús ressuscitat (Jn 15,26).