Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

Jerusalem

Ciutat de la regió muntanyosa central de Palestina. Estava situada al límit sud del territori de la tribu de Benjamí (Js 15,8), i era una antiga ciutat jebusea que David havia conquerit i associat al seu regne, fins a convertir-la en la capital (2Sa 5,6-9). Jerusalem és el centre polític, cultural i religiós del poble d’Israel tant en l’AT com en el NT. Geogràficament està assentada sobre dos turons retallats per tres valls que corren de nord a sud la vall de Cedró a l’est, el Tiropeu al centre, i la vall d’Hinnom a l’oest i al sud. El turó oriental o muntanya de Sió fou el primer de ser poblat; allà David va establir la seva residència, i Salomó va construir-hi el temple i el seu palau (1Re 6,1-7,12). Antigament, la ciutat rebia l’aigua de dues fonts, encara en ús, al torrent de Cedró la font de Guihon i la font de Roguel. En els temps antics, la ciutat ha estat destruïda diverses vegades: el 587 aC pels babilonis (2Re 24-25), el 167 aC per Antíoc IV Epífanes (1Ma 1,29-40), el 70 dC i el 135 dC pels romans. L’any 135, l’emperador Adrià va fer construir una ciutat de nova planta, segons els cànons urbanístics romans, molt semblant a la configuració de la ciutat antiga que encara avui perdura. Li donà el nom d’«Aelia Capitolina». Jerusalem va ser testimoni de la darrera etapa del ministeri de Jesús, de la seva mort i resurrecció, i de l’impuls missioner de la primera comunitat cristiana. En els escrits del NT, Jerusalem esdevé el símbol del regne definitiu de Déu, vist com la ciutat santa, la nova Jerusalem que baixa del cel (He 12,22; Ap 3,12; 21,2-3).