Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

aliança

Paraula que designa un pacte entre dues persones o grups, bé en termes d’igualtat, bé en termes de vassallatge. En l’època antiga d’Israel, el pacte es realitzava sovint per mitjà d’un ritual que consistia a passar entre uns animals partits pel mig (Gn 15,9-11.17; Jr 34,18-19). L’AT parla d’aliances entre persones: Abraham i Abimèlec (Gn 21,22-23), Laban i Jacob (Gn 31,43-54), Josuè i els gabaonites (Js 9,3-27), Salomó i el rei de Tir (1Re 5,15-32). El terme expressa també el compromís que s’estableix entre Déu i els homes, i concretament, entre Déu i el seu poble d’Israel. En aquest cas no és un pacte d’igualtat, sinó la resposta obedient per part del poble a la lliure iniciativa divina d’oferir la seva amistat i concedir els seus dons. En l’AT, les aliances de Déu amb els homes són: amb Noè (Gn 9,8-17), amb Abraham (Gn 15,18; 17,1-10), amb el poble d’Israel després de l’èxode d’Egipte (Ex 19,3-6), amb David i la seva dinastia (2Sa 7; 23,5). Els profetes van proclamar que el poble d’Israel, amb el culte idolàtric i amb la injustícia social, trencava l’aliança amb Déu; per això van anunciar una nova i definitiva aliança, quan Déu escriuria la seva llei en el cor dels homes (Jr 31,31-34). Aquesta esperança trobà el seu compliment en la persona de Jesús de Natzaret. La seva mort en creu, anticipada en el darrer sopar, va significar la ratificació de la nova aliança entre Déu i la humanitat (Mt 26,27-28).