Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

diable

Aquest terme és d’origen grec i tradueix la paraula hebrea satan, de la qual deriva el mot Satanàs. Significava originàriament ‘adversari’ i, especialment, l’acusador o fiscal en un judici. L’AT imagina que a la cort celestial hi ha també un acusador que presenta a Déu les infidelitats dels homes (Za 3,1-5; Jb 1,6.9) i que exerceix al mateix temps el paper de temptador (1Cr 21,1). De mica en mica el nom passa a designar la personificació de les forces del mal. El llibre de la Saviesa identifica Satanàs amb la serp del jardí de l’Edèn (Gn 3,15; Sv 2,24). En el NT, el diable apareix com l’adversari de Déu, a qui aquest concedeix d’exercir un domini sobre el món (Ap 12,9). La predicació i l’acció guaridora de Jesús s’encaminen a vèncer el diable i expulsar-lo d’aquest món (Mt 4,1-11; Mt 12,28= Lc 11,20; Mc 3,23-26; Lc 10,18). Pau el veu, a més, com l’executor dels càstigs que mereixen els culpables (1Co 5,4-5; 1Tm 1,20). El cristià participa en la lluita de Crist contra el diable amb confiança plena (1Te 3,5; 1Pe 5,8), perquè sap que la victòria final sobre el mal és una realitat gràcies a la força de la resurrecció de Jesucrist (Ap 20,2-3.7-10).