Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

santuari

En les religions de l’Orient Pròxim, els santuaris eren considerats els llocs on habitava la divinitat, i per això es convertien en centres de pelegrinatge i de pregària. Pel que fa als israelites, mentre van ser nòmades no tingueren un santuari fix, sinó que veneraven Déu a les muntanyes (p. ex., al Sinaí), a les fonts (p. ex., a Cadeix-Barnea), en llocs on Déu s’havia manifestat als patriarques, etc. Quan van conquerir Canaan es van trobar amb nombrosos santuaris autòctons dedicats al culte cananeu Guilgal, Siló, Mispà, Betel, Ramà, Gueba, que s’anaren transformant en centres de culte al Déu d’Israel (1Sa 1,3; 11,15). Amb la reforma de Josies (622 aC), el culte es va centralitzar en el temple de Jerusalem, que fins aleshores havia estat un santuari local més. El mot «santuari» designa també la part coberta del tabernacle del desert, i més tard l’edifici del temple de Jerusalem. Estava format pel vestíbul, el lloc sant i el lloc santíssim (Ex 25,1-9; 1Re 6,2). Jesús proclama que el seu cos ressuscitat és el nou i definitiu santuari, és a dir, la presència gloriosa de Déu (Mc 14,58; Jn 2,13-22; Ap 21,22-23).