Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

temple

Salomó fou el primer que va edificar un temple a Jerusalem (1Re 6), encara que ja David havia tingut el propòsit de fer-ho (2Sa 7,1-2). El temple de Salomó, situat sobre el turó de Sió, constituïa un recinte amb atris i un edifici rectangular o santuari, que tenia tres parts el vestíbul, el lloc sant i el lloc santíssim. En el lloc sant, que era la cambra més espaiosa, hi havia l’altar de l’encens (Ex 30,1-5; 1Re 7,48), la taula dels pans d’ofrena (Ex 25,23-30) i el canelobre dels set braços. El lloc santíssim guardava l’arca de l’aliança; només hi entrava el gran sacerdot una vegada l’any, el dia de l’Expiació. A l’atri exterior, davant el vestíbul, hi havia l’altar dels holocaustos per a oferir els sacrificis a Déu (Ex 27,1-8; 1Re 8,64). El temple de Salomó va durar, amb algunes reformes, fins a la destrucció de Jerusalem per part dels babilonis l’any 587 aC. En tornar de l’exili es va construir un nou temple (Ag 1; Esd 1), però aquest segon temple era més senzill que el de Salomó (Ag 2,3). Saquejat i profanat l’any 169 aC per Antíoc IV Epífanes, va ser novament purificat i dedicat l’any 164 aC, per obra de Judes Macabeu (1Ma 4,36-59). Posteriorment, Herodes el Gran (37-4 aC) va emprendre els treballs de reforma i embelliment d’aquest segon temple, que continuaren gairebé fins a molt pocs anys abans de ser destruït definitivament pels romans el 70 dC. En temps de Jesús, el temple de Jerusalem era un complex d’atris i edificis, envoltat d’una muralla amb diverses portes, i d’un conjunt de pòrtics. Entre les dependències hi havia el tresor del temple, lloc on es recollien les ofrenes en metàl·lic (Mc 12,41= Lc 21,1), i la sala de reunions del Sanedrí. El gran pati exterior (anomenat «atri dels gentils») era accessible als pagans, és a dir, als qui no eren jueus. Més enllà del mur de separació, dins el recinte interior, al qual tan sols podien accedir els jueus, hi havia l’atri de les dones, el dels homes o d’Israel i el dels sacerdots; en aquest darrer hi havia l’altar dels holocaustos i el santuari pròpiament dit. En el NT, el temple de Jerusalem és considerat com el santuari de Déu per excel·lència. En el cristianisme, el culte a Déu és interior, comporta l’oferiment de la pròpia existència (Rm 12,1) i ha de ser fet en Esperit i en veritat (Jn 4,23). Els cristians són temples de l’Esperit Sant (1Co 6,19; 2Co 6,16).