Primer llibre dels Macabeus



1


    29 Al cap de dos anys, el rei va enviar el cap del fisc * als pobles de Judà. Es presentà a Jerusalem amb un gran exèrcit 30 i s’adreçà als seus habitants amb falses paraules de pau. La gent se’n va fiar. Però, de sobte, ell va llançar l’exèrcit contra la ciutat i el desastre fou enorme: molts israelites van ser morts.
    31 Va saquejar la ciutat i va calar-hi foc;
     enderrocà les cases i tota la muralla;
    32 s’endugué captives les dones i les criatures
     i s’apoderà del bestiar.
    33 Després va fortificar la ciutat de David
     amb una muralla alta i sòlida, amb grans torres,
     i la convertí en la seva ciutadella. *
    34 Va instal·lar-hi una gentussa pecadora,
     homes que vivien al marge de la Llei, i s’hi feren forts.
    35 Aquests homes van emmagatzemar-hi armes i queviures,
     hi guardaven el botí que havien arreplegat a Jerusalem:
     així la convertiren en un parany perillós.
    36 Va ser una amenaça contra el temple,
     un adversari cruel i constant per a Israel.
    37 Vessaren sang innocent al santuari
     i el van profanar.
    38 Els habitants de Jerusalem hagueren de fugir
     per culpa d’aquella gent.
     Jerusalem esdevingué una colònia d’estranys,
     estranya ella mateixa als seus propis fills.
     Els qui l’habitaven la van abandonar,
    39 el seu santuari quedà desolat com un desert,
     les seves festes es convertiren en dol,
     els seus dissabtes, en escarni,
     el seu honor, en menyspreu.
    40 La seva deshonra igualà l’antiga glòria.
     La seva grandesa es tornà dol.