Primer llibre dels Macabeus



4


    36 Llavors Judes i els seus germans van dir:
     —Ara que els nostres enemics han estat destrossats, pugem a purificar el santuari i tornem-lo a dedicar. *
    37 Concentrat tot l’exèrcit, pujaren a la muntanya de Sió. 38 Allí van trobar el santuari devastat, l’altar profanat, les portes cremades. Als patis, els arbustos hi havien crescut com en un bosc o en una muntanya qualsevol. Les dependències del temple eren en ruïnes. 39 Tots van fer un gran dol, esquinçant-se els vestits i posant-se cendra al cap. 40 Es van prosternar amb el front a terra i, quan el toc de trompeta donà el senyal, tots es posaren a clamar a Déu. *
    41 Després Judes va ordenar a alguns dels seus homes que hostilitzessin els defensors de la ciutadella de Jerusalem fins que quedés enllestida la purificació del temple. 42 Llavors va designar uns sacerdots irreprensibles i zelosos de la Llei 43 perquè purifiquessin el temple i duguessin en un indret impur les pedres que havien quedat profanades. * 44 Es van preguntar què n’havien de fer, de l’altar dels holocaustos que havia estat profanat, 45 i van tenir la bona pensada d’enderrocar-lo, per evitar que es convertís en motiu de vergonya, ja que els pagans l’havien profanat. Van enderrocar, doncs, aquest altar 46 i van dipositar-ne les pedres a la muntanya del temple en un lloc apropiat, fins que no es presentés algun profeta que resolgués la qüestió.
    47 Després, amb pedres no tallades, com prescriu la Llei, * van construir un altar nou semblant a l’anterior. 48 Van restaurar el temple i l’interior del santuari. Consagraren també els atris. 49 Feren encara objectes sagrats nous * i van instal·lar dins el santuari el canelobre, l’altar de l’encens i la taula dels pans d’ofrena. 50 Van cremar encens a l’altar i encengueren els gresols del canelobre, que van il·luminar el santuari. 51 Col·locaren els pans damunt la taula i van penjar el cortinatge. Així van enllestir totes les obres que havien emprès.
    52 El dia vint-i-cinc del mes novè, que és el de quisleu, de l’any cent quaranta-vuit, * els jueus es van llevar de bon matí 53 per oferir, segons la Llei de Moisès, un sacrifici damunt el nou altar dels holocaustos que acabaven de construir. 54 Exactament l’aniversari del dia que els pagans l’havien profanat, el van tornar a consagrar enmig de cants acompanyats de cítares, arpes i címbals. 55 Tot el poble es va prosternar amb el front a terra, adorant i beneint Déu que els havia portat a la victòria. 56 Durant vuit dies van celebrar la consagració de l’altar, oferint amb alegria holocaustos i sacrificis de comunió i de lloança.
    57 Van ornamentar també la façana del temple amb corones d’or i amb petits escuts, * van restaurar-ne les entrades i les dependències i les proveïren de portes. 58 El poble respirava una immensa alegria. Per fi quedava enrere l’oprobi que els pagans els havien infligit.
    59 Judes i els seus germans, amb tota l’assemblea d’Israel, van decidir de celebrar amb goig i alegria la consagració de l’altar cada any, a la mateixa època, durant vuit dies a comptar des del vint-i-cinc del mes de quisleu. *
    60 En aquell temps van envoltar la muntanya de Sió d’altes muralles i sòlides torres per evitar que els pagans tornessin a trepitjar aquell lloc com havien fet abans. 61 Judes va posar-hi una guarnició per a defensar-lo. També fortificà Betsur per dotar el poble d’una fortalesa per la banda d’Idumea.