Primer llibre dels Reis




Els dos regnes: Israel i Judà (1Re 12-2Re 17)


12



Cisma de Jeroboam *

(2Cr 10,1-19; 11,1-4)

    1 Roboam va anar a Siquem, * on s’havien aplegat tots els d’Israel * per proclamar-lo rei. 2 Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s’havia establert fugint del rei Salomó, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte. 3 Però el van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem a l’assemblea de tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
    4 —El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. * Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
    5 Ell els respongué:
     —Aneu-vos-en i torneu d’aquí a tres dies.
     El poble se’n va anar.
    6 Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
     —Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?
    7 Ells li contestaren:
     —Si avui et fas servidor d’aquest poble, si et poses al seu servei i els respons amb paraules amables, ells et serviran a tu per sempre. *
    8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat. * 9 Els digué:
     —I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: “Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare”?
    10 Els joves que s’havien criat amb ell li respongueren:
     —A aquest poble que t’ha dit: “El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el”, li has de contestar així: “El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.” *
    12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei respongué al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
     —Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.
    15 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així * perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. * 16 Tots els d’Israel van veure que el rei no els escoltava, i li van respondre:
     —Quina part tenim amb David?
     Quina heretat, amb el fill de Jessè?
     Israel, cadascú a casa seva!
     I tu, David, ocupa’t dels teus!
     Llavors els d’Israel se’n tornaren a casa. 17 Però Roboam continuà regnant sobre la gent d’Israel que habitava a les poblacions de Judà. * 18 El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia la prestació forçosa per a treballs públics, * però els d’Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. 19 I els d’Israel s’han mantingut independents de la casa de David fins al dia d’avui.
    20 Quan tots els d’Israel * van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
    21 Roboam arribà a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Judà i la tribu de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar així el reialme per a ell, el fill de Salomó. 22 Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
    23 —Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, a tota la gent de Judà i de Benjamí i a la resta del poble, i digues-los: 24 “Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans, la gent d’Israel; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva.” *
     Ells van obeir la paraula del Senyor i se’n van tornar, tal com el Senyor els havia manat. *
    25 Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va establir. Després va fortificar Penuel.

El santuari de Betel


    26 Jeroboam es va dir:
     —Tal com van les coses, el reialme podria retornar al casal de David. 27 Si aquest poble continua pujant a Jerusalem, al temple del Senyor, per oferir-hi sacrificis, el seu cor tornarà al seu senyor, Roboam, rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a ell, el rei de Judà.
    28 Després de pensar-s’ho bé, el rei va fabricar dos vedells d’or i va dir al seu poble:
     —Israel, ja n’hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d’Egipte. *
    29 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l’altre a Dan. * 30 Aquí va començar el pecat d’Israel. * I el poble anà en processó fins a Dan, al davant d’un dels vedells. 31 Jeroboam, a més, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Leví. * 32 Jeroboam va instituir una festa el mes vuitè, el dia quinze, semblant a la festa que se celebrava a Judà, i ell mateix pujava a l’altar per oferir-hi víctimes. Igual va fer a Betel: oferia sacrificis als vedells que havia fabricat i va posar-hi sacerdots dels recintes sagrats * que ell mateix havia fet construir. 33 El dia quinze del mes vuitè, una data que ell s’havia inventat, pujava a l’altar que havia erigit a Betel. Va instituir, doncs, una festa * per als d’Israel i pujava a l’altar a cremar-hi ofrenes. *