Primer llibre de Samuel



14

38 Llavors Saül ordenà:
     —Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s’ha comès avui. 39 Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà! *
     Ningú no li tornà contesta. 40 Llavors Saül digué als israelites:
     —Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo, amb el meu fill Jonatan, ens posarem a l’altre.
     El poble respongué:
     —Fes com et sembli millor.
    41 Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d’Israel:
     —Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d’Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin “urim”; si és del teu poble, fes que donin “tummim”. *
     La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.
    42 Saül va dir:
     —Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo.
     Va sortir designat Jonatan.