Segon llibre dels Macabeus



4


    7 El rei Seleuc va morir, * i va succeir-lo en el tron Antíoc, l’anomenat Epífanes. * Llavors Jàson, * el germà d’Onies, va recórrer al suborn per a usurpar el càrrec de gran sacerdot. 8 En una entrevista amb el rei li va prometre set mil vuit-cents quilos de plata trets dels impostos, i mil set-cents més provinents d’altres ingressos. * 9 I encara es comprometia a pagar-li tres mil dos-cents quilos * més de plata si rebia autorització de fundar un gimnàs * i una escola d’educació de la joventut, * i d’enregistrar els habitants de Jerusalem com a ciutadans d’Antioquia. * 10 El rei s’hi va avenir, i Jàson, amo ja del poder, va fer que els seus germans de raça adoptessin ràpidament la manera de viure dels grecs; 11 així va anul·lar els privilegis generosos que un rei anterior havia atorgat als jueus * gràcies a l’habilitat de Joan, el pare d’aquell Eupòlem que més tard seria enviat com a ambaixador per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans. * Jàson, doncs, abolí les institucions legítimes i va introduir uns costums contraris a la Llei de Moisès. 12 Amb gran complaença, va instal·lar el gimnàs al peu mateix de la ciutadella, tocant al temple, i animava els joves més distingits que hi anessin a entrenar-se, amb el cap cobert a l’estil dels grecs. * 13 L’hel·lenisme i els costums estrangers van penetrar amb molta força per l’acció de Jàson, home incomparablement pervers, enemic de Déu i no pas gran sacerdot. 14 Es va arribar a l’extrem que els sacerdots es desentenien del servei de l’altar: amb menyspreu del santuari, es despreocupaven dels sacrificis i, tan bon punt sentien el senyal, * corrien a la palestra per participar en els diversos exercicis esportius, * contraris a la Llei de Moisès. 15 Tenien per no res les pràctiques honorables de la seva pàtria i consideraven molt millors els honors grecs. 16 Per aquest motiu van caure en una situació tan penosa: aquells mateixos dels quals volien imitar el comportament i que en tot prenien per model, van arribar a convertir-se en els seus enemics i botxins. 17 No es violen impunement les lleis divines! Ho demostrarà la història que segueix.