Segon llibre dels Reis




Època final del regne de Judà (18-25)


18



Ezequies, rei de Judà

(2Cr 29,1-2; 31,1)

    1 L’any tercer del regnat d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, * Ezequies, fill d’Acaz, rei de Judà, començà a ser rei. * 2 Tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va ser rei vint-i-nou anys * a Jerusalem. La seva mare es deia Abí i era filla de Zecariahu. 3 Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat. 4 Va suprimir els recintes sagrats, * va esmicolar els pilars i va tallar els bosquets. * També manà de trossejar la serp d’aram que Moisès havia fet, perquè fins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan. *
    5 Ezequies confiava en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, després d’ell no n’hi va haver cap d’igual, i tampoc no n’hi havia hagut cap de semblant entre els seus predecessors. * 6 Es va mantenir fidel al Senyor, no se n’allunyava i observava els preceptes que el Senyor havia manat a Moisès. 7 El Senyor era amb ell * i el feia reeixir en totes les seves empreses. Es va revoltar contra el rei d’Assíria i va deixar de ser-li vassall. 8 Va derrotar els filisteus fins a Gaza i tot el seu territori * i s’apoderà tant de les torres de guaita com de les ciutats fortificades. *

Notícia sobre la caiguda de Samaria *


    9 L’any quart del regnat d’Ezequies, * o sigui l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, el rei d’Assíria Salmanassar va atacar Samaria i la va assetjar. 10 Va conquerir-la al cap de tres anys. * L’any sisè del regnat d’Ezequies, que era l’any novè d’Oixea, rei d’Israel, va caure Samaria. 11 El rei d’Assíria va deportar els israelites al país dels assiris i va confinar-los a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia. 12 No havien obeït el Senyor, el seu Déu, i havien trencat l’aliança, tot allò que Moisès, el servent de Déu, els havia ordenat: no n’havien fet cas ni ho havien complert.

Invasió de Sennaquerib

(Is 36,1-22; 2Cr 32,1.9-19) *

    13 L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades * del regne de Judà i les va ocupar. 14 Ezequies, rei de Judà, envià a dir al rei d’Assíria, a Laquix: *
     —Sóc culpable. * No m’ataquis i m’avindré a tot allò que m’imposis.
     El rei d’Assíria va fer pagar al rei Ezequies de Judà deu tones de plata i una tona d’or. * 15 Ezequies hagué de donar tota la plata que hi havia en el temple del Senyor i en el tresor del palau reial. 16 Fou aleshores que Ezequies, rei de Judà, arrencà les portes del temple del Senyor i els seus muntants, que ell mateix havia fet recobrir d’or. Ho va donar tot al rei d’Assíria.
    17 Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el general en cap, un alt funcionari i el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, a trobar el rei Ezequies a Jerusalem. Ells hi van pujar i, en arribar-hi, s’aturaren prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors, * 18 i van cridar el rei. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-los amb el canceller Xebnà i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista. 19 L’ajudant de camp assiri els parlà així:
     —Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, * el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur? 20 Tu et penses que, per a fer la guerra, basten les paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi? 21 Confies en Egipte, * però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien. 22 Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar de Jerusalem? * 23 Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls, si ets capaç de trobar qui els munti. 24 Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten? 25 A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest indret i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!”
    26 Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri:
     —Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot. *
    27 L’ajudant de camp els va respondre:
     —¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.
    28 Llavors l’ajudant de camp, ben dret, va cridar fort en hebreu:
     —Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: 29 “Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas alliberar de les meves mans. 30 No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’ 31 No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna, 32 fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i de vi, de pa i de vinyes, un país d’oliverars, d’oli i de mel. * Així salvareu la vida i no morireu. No feu cas d’Ezequies, que us enganya dient: ‘El Senyor ens salvarà!’ 33 Per ventura els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? 34 On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans? 35 Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?” *
    36 El poble va callar i no li va tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin. 37 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats * i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.

19



Ezequies consulta el profeta Isaïes

(Is 37,1-7)

    1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, s’esquinçà també els vestits, * es posà la roba de sac i se n’anà al temple del Senyor. 2 Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnà i els sacerdots més ancians, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós. Tots anaven amb vestits de sac. 3 I li digueren:
     —Això et diu el rei Ezequies: “Avui per a nosaltres és un dia d’infortuni, d’ofensa i d’ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer.’ * 4 El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu prega al Senyor pels pocs que resten * del seu poble.”
    5 Als homes del rei Ezequies que l’havien anat a trobar, Isaïes 6 els va dir:
     —Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: “No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d’Assíria. 7 Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; i allí el faré morir assassinat.” *

Noves amenaces de Sennaquerib *

(Is 37,8-13; 2Cr 32,16-17)

    8 L’ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix * per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat. 9 I és que el rei d’Assíria s’havia assabentat que Tirhacà, * el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. *
     Novament el rei d’Assíria va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge:
    10 —Digueu això a Ezequies, rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans! * 11 Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d’Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n’escaparàs? 12 Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar? 13 On són ara els reis d’Hamat, d’Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”

Pregària d’Ezequies

(Is 37,14-20)

    14 Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà * davant el Senyor 15 i va pregar així davant d’ell:
     —Senyor, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: * tu que has creat el cel i la terra, * ets l’únic Déu de tots els regnes del món. 16 Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu. 17 És veritat, Senyor, que els reis d’Assíria han devastat els territoris d’aquestes nacions 18 i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir. 19 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic Déu. *

Isaïes transmet la resposta del Senyor *

(Is 37,21-35)

    20 Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge:
     —Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “He escoltat la pregària que tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, m’has adreçat. 21 El Senyor, doncs, anuncia això contra ell:
     »La ciutat de Sió * et menysprea,
     es mofa de tu;
     Jerusalem es riu de tu brandant el cap.
    22 A qui has insultat? A qui has injuriat?
     Contra qui has alçat la veu
     i aixecat, altiva, la mirada?
     Contra el Sant d’Israel! *
    23 T’has valgut dels teus missatgers
     per a insultar el Senyor.
     »Tu dius: ‘Dalt dels meus carros
     he pujat al cim de les muntanyes,
     als llocs inaccessibles del Líban,
     per tallar els cedres més alts
     i les millors savines.
     Arribaré al darrer dels seus cims,
     al seu bosc més frondós.
    24 He excavat i obert mines i pous
     i he begut aigües estrangeres;
     i eixugaré, només posant-hi els peus,
     tots els canals d’Egipte.’ *
    25 »¿No ho sabies tu, Sennaquerib,
     que vaig decidir fa temps això que he fet,
     que ho havia planejat de feia dies
     i ara ho he complert? *
     Per això les ciutats fortificades
     s’han convertit en munts de ruïnes.
    26 Els seus habitants, impotents,
     esglaiats i confosos, *
     són com l’herba dels camps,
     com plantes tendres o com l’herbei dels terrats
     que el vent del desert abrusa.
    27 Jo ho sé tot, de tu:
     si t’aixeques o t’asseus, *
     si vas a la guerra o en tornes,
     i si t’enrabies contra mi.
    28 Cert, tu t’has enrabiat,
     i jo he sentit les teves insolències.
     Per això et posaré l’anella al nas
     i la brida a la boca,
     i et faré tornar
     pel camí per on has vingut.
    29 »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: * Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l’any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits. * 30 Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit, 31 perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, * hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor. *
    32 »Al rei d’Assíria, el Senyor li fa saber això: *
     No entrarà en aquesta ciutat,
     no hi tirarà cap fletxa,
     no l’escometrà amb batallons escudats *
     ni aixecarà contra ella un terraplè.
    33 Se’n tornarà pel mateix camí per on ha vingut,
     sense haver entrat en aquesta ciutat.
     Ho dic jo, el Senyor.
    34 Protegiré Jerusalem i la salvaré,
     per consideració a mi mateix
     i a David, el meu servent.”

Partença dels assiris i mort de Sennaquerib

(Is 37,36-38)

    35 Aquella mateixa nit, * va sortir l’àngel del Senyor i féu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers. 36 En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va aixecar el campament, se’n tornà cap a Nínive i s’hi va quedar. 37 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, * Adrammèlec i Sarèsser * el van assassinar * i van fugir al país d’Ararat. * El seu fill Assarhadon va regnar en lloc d’ell. *