Apocalipsi



16



Les set copes


    1 Aleshores vaig sentir una veu forta * que, del temple estant, deia als set àngels:
     —Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu. *
    2 El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, * els van sortir unes úlceres dolentes i malignes. *
    3 El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, * i tots els animals que viuen al mar van morir.
    4 El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. 5 Llavors vaig sentir l’àngel de les aigües que deia: *
     —Tu, el qui ets i el qui eres, * el Sant, * ets just * donant aquestes sentències. 6 Ells havien vessat la sang del poble sant * i dels profetes, * i ara tu els has fet beure sang. * Realment s’ho mereixien!
    7 També vaig sentir que l’altar * deia:
     —Ben cert, Senyor, Déu de l’univers, * les teves sentències són justes i veritables. *
    8 El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. 9 Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir * ni li donaren glòria.
    10 El cinquè àngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bèstia, * i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres. * La gent es mossegava la llengua de dolor, 11 i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seva manera de viure.
    12 El sisè àngel va vessar la seva copa sobre l’Eufrates, el gran riu, * i l’aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent. 13 I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta * tres esperits impurs com granotes: * 14 eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis del món sencer per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers. * 16 Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon. *
    15 Mira, jo vinc com un lladre. * Feliç * el qui vetlla sense treure’s els vestits perquè no se n’hagi d’anar nu * i li vegin les vergonyes!
    17 El setè àngel va abocar la seva copa per l’espai. Llavors, de dintre el temple, del tron de Déu, va sortir una veu forta * que deia:
     —Ja s’ha complert! *
    18 Van esclatar llamps, veus i tronades, i la terra tremolava de la manera més violenta que mai ha tremolat des que hi ha vida humana en aquest món. * 19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria. * 20 Les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes, * 21 i una gran calamarsada de pedres de quintar * va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible. *