Apocalipsi



20


    1 Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau de l’abisme * i una gran cadena. 2 L’àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, * i l’encadenà per mil anys; 3 el va llançar a l’abisme, on el tancà amb clau i segellà la porta * perquè no enganyi més els pobles * fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps. *
    4 Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. * Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la paraula de Déu; * tots aquests s’havien negat a adorar la bèstia i la seva estàtua, i a portar la seva marca al front o a la mà. * Van tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys. 5 Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció. * 6 Feliços * i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort * no té cap poder damunt d’ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell * durant mil anys.

Derrota definitiva de Satanàs


    7 I quan s’hauran complert els mil anys, Satanàs serà desencadenat de la seva presó 8 i sortirà per enganyar els pobles de les quatre parts de la terra, Gog i Magog. * Reunirà i conduirà al combat una multitud tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. * 9 Pujaran, doncs, per tota l’extensió de la terra i encerclaran el campament del poble sant i la ciutat estimada. * Però caurà foc del cel i els consumirà, * 10 i el diable que els havia enganyat serà llançat a l’estany de foc atiat amb sofre, * al costat de la bèstia i del fals profeta. * Allí seran turmentats de nit i de dia pels segles dels segles.

El judici universal


    11 Després vaig veure un gran tron blanc * i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, * i perderen el lloc que ocupaven. * 12 Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. * Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. * Els morts foren jutjats segons les seves obres, * tal com es trobaven escrites en aquells llibres. 13 La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme, * i tots van ser jutjats segons les seves obres. 14 Després la Mort mateixa i l’Hades, el seu reialme, van ser llançats a l’estany de foc, * que és la segona mort. * 15 I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc. *

21



El cel nou i la terra nova


    1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova. * El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia. *
    2 Llavors vaig veure baixar del cel, * venint de Déu, la ciutat santa, * la nova Jerusalem, * abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. * 3 I vaig sentir una veu forta * que proclamava des del tron:
     —Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. * Ells seran el seu poble * i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. * 4 Eixugarà totes les llàgrimesdels seus ulls, * i no existirà més la mort, * ni dol, ni crits, ni sofriment. * Perquè les coses d’abans han passat. *
    5 I el qui seu al tron va afirmar:
     —Jo faig que tot sigui nou. *
     I afegí:
     —Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables. *
    6 Després em va dir:
     —Ja s’han complert! Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi. * Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res. * 7 El qui surti vencedor rebrà tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ell serà fill meu.* 8 Però els covards, * els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, * que és la segona mort. *

La nova Jerusalem *


    9 Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, * i em va parlar així:
     —Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell. *
    10 Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, * que baixava del cel, venint de Déu * 11 i envoltada de la seva glòria. * Resplendia com la pedra més preciosa, * com un jaspi cristal·lí. * 12 Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d’Israel. 13 Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent. * 14 La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l’Anyell. * 15 El qui em parlava tenia una vara d’or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla. * 16 La ciutat té la forma d’un quadrat: * la seva llargada és igual a l’amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis; * la llargada, l’amplada i l’alçada són iguals. 17 Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix, * amb la mida d’home que l’àngel feia servir. * 18 La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d’or brunyit semblant al cristall més pur. 19 Els fonaments de la muralla de la ciutat estaven adornats amb dotze pedres precioses de tota mena: el primer fonament era jaspi; el segon, safir; el tercer, calcedònia; el quart, maragda; 20 el cinquè, sardònix; el sisè, sarda; el setè, crisòlit; el vuitè, beril; el novè, topazi; el desè, àgata; l’onzè, jacint; el dotzè, ametista. 21 Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d’or brunyit com el cristall. *
    22 De temple no n’hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l’univers, junt amb l’Anyell. * 23 La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror, * i l’Anyell és el gresol que la il·lumina. 24 Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses. * 25 Les seves portes no es tancaran en tot el dia, * perquè allí les nits no existiran. * 26 Li portaran, doncs, les riqueses i l’esplendor de les nacions. 27 Però no hi entrarà res d’impur, * no hi entraran els corromputs * ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l’Anyell. *

22


    1 L’àngel em va mostrar també el riu de l’aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l’Anyell. * 2 Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l’arbre de la vida, * que fa fruit dotze vegades; * cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir els pobles. 3 A la ciutat no hi haurà res de maleït. * Hi tindran el seu tron Déu i l’Anyell. * Els seus servents l’adoraran, 4 el veuran cara a cara * i portaran el nom d’ell escrit al front. * 5 La nit ja no existirà, no caldrà la llum dels gresols ni la llum del sol: * el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles. *